La unitat com a motor pel futur del planeta

Nombrosos problemes afecten el planeta

Les persones que treballem en la protecció de la natura i el medi ambient sovint utilitzem paraules i expressions com lluita o enfrontar–se al parlar dels problemes que afecten el planeta, ja sigui el canvi climàtic, la contaminació o la pèrdua de biodiversitat. 

Aquestes expressions, tot i ser útils, donen la sensació d’estar en algun tipus de batalla o lluita contra quelcom i segurament han permeat al vocabulari de la sostenibilitat a través d’altres àmbits humanístics i socials on són més habituals. Al cap i a la fi, no hi ha dia que no coneguem d’algun conflicte o guerra (Ucraïna i Gaza, com a més mediàtics ara mateix) o que ens afecti d’alguna manera. 

Però si hi reflexionem una mica, potser ens hem de plantejar si podem dir que estem en lluita contra el planeta, la nostra llar, o que ataquem un problema que afecta a la nostra supervivència o que actuem per derrotar a qui està fent mal al planeta. La natura i el planeta com a cicle no actua d’aquesta manera. Simplement, ocorre i es regula per si sol, però no lluita contra un incendi forestal, un huracà o un volcà en erupció encara que causi uns danys als ecosistemes. 

Aquest pensament lliga amb l’argumentari que Satish Kumar, activista i pacifista nascut a l’Índia que dirigeix el Schumacher College al Regne Unit, que exposa en una entrevista recent al diari The Guardian. Kumar manifesta la necessitat d’estar units, d’entendre la situació actual de forma global i d’enfocar-nos en unes accions més propositives que destructives. La seva visió busca entendre el conjunt, igual que James Lovelock entenia la Terra en un conjunt anomenat Gaia. 

Si mirem la natura, cada cop en més desequilibri per la nostra activitat, veiem que tots els elements estan interconnectats. Els ecosistemes estan formats per unes xarxes de relacions entre espècies, vinculats a un entorn físic i climatològic i lligats als cicles de les matèries necessàries perquè tot funcioni. Avui un àtom de carboni està en un ésser viu, demà passa al sòl, després es filtra a l’aigua d’un riu, s’evapora a l’atmosfera i acabar retornant a un ésser viu a través de la fotosíntesi. 

Canviar aquest paradigma implica estar en pau entre les persones i amb la natura, en no buscar un benefici que exploti els recursos, en cercar un benestar general. 

Canviar aquest paradigma implica estar en pau entre les persones i amb la natura, en no buscar un benefici que exploti els recursos, en cercar un benestar general. Implica no voler créixer més i més, ni ocupar nous espais, sinó aprofitar els recursos que ja tenim d’una manera eficient, saludable i sostenible. 

Si tornem al funcionament del nostre planeta, podem trobar molts exemples de com aprofitar recursos i de com unes espècies poden beneficiar-ne d’altres. Des dels animals que s’han adaptat a condicions amb molt poca aigua i l’obtenen o la conserven de les formes més excepcionals, als vincles que genera la simbiosi entre fongs i arbres, per posar dos exemples. 

Està clar que tota acció té un impacte, inclús dins la mateixa biodiversitat, i que trobem organismes que causen perjudicis o que tenen conflictes entre grups dins de la mateixa espècie. En alguns casos, aquests fenòmens són causats per les nostres activitats, altres són part del comportament de certs animals. Però sempre s’acaben regulant per tornar a un cert equilibri, que és el que sempre ha fet, fa i farà el planeta: tornar a una situació dinàmica però estacionària després d’una gran alteració. Potser no serà com abans o trigarà molt, però tornarà a un estat d’equilibri. 

Hem de treballar fugint d’un vocabulari bel·licós, d’un sentiment d’ansietat, de frustració i de ràbia, d’una visió de culpabilització cap a qui ha causat la situació. 

La humanitat ha d’aconseguir que el moment alterat al planeta que hem generat retorni a una situació més estable que permeti la supervivència de totes les espècies d’una manera sostenible i saludable. I això pot ser complicat si es treballa des d’un vocabulari bel·licós, des d’un sentiment d’ansietat, de frustració i de ràbia, des d’una visió de culpabilització cap a qui ha causat la situació actual. 

A Satish Kumar l’han titllat d’idealista. A James Lovelock de místic. Ambdues definicions poden ser certes, però impliquen que veuen la situació des d’una altra perspectiva i presenten solucions des d’un altre punt de vista. No cal ser tan tècnic, tan cerebral. Es pot ser més creatiu, més imaginatiu i trobar maneres de resoldre els problemes que siguin diferents a les convencionals. O complementàries a les convencionals. 

És temps de pensar en una sola Terra com la nostra llar: unida, global, en equilibri.

Les amenaces que ens afecten avui dia, tenen un impacte sobre tota la humanitat, sobre totes les espècies. Voler lluitar contra el canvi climàtic o contra la pèrdua de biodiversitat significa veure només els símptomes, però no el que hi ha al darrere. S’ha de buscar perquè hem arribat aquí. 

I l’educació hi té un paper clau. Un paper que, des dels nostres orígens com a escola de natura per a mestres a Sant Andreu de La Vola, tenim clar que és necessari a l’hora de formar una societat crítica i conscient amb el medi ambient. Hem crescut al voltant de l’educació i hem ampliat el nostre abast per incloure el màxim d’àmbits possibles per treballar de manera global i unida al voltant de la sostenibilitat.  

Igual que el riu Fornès, que passa per Sant Andreu de La Vola, desemboca al riu Ges i aquest al Ter, que voreja Manlleu, fins a arribar al Mediterrani, la nostra activitat sempre ha estat a prop de la natura i transcorre per molts sectors diferents, adquirint experiències i coneixements que acabem traslladant als nostres clients, el mar on desemboquem per contribuir a un món més sostenible. 

Per això sabem que només es pot aconseguir aquest objectiu de manera circular, renovable, responsable i amb una estratègia clara en totes les activitats del nostre dia a dia. Sense oblidar l’educació, ni l’empatia, la solidaritat, la inclusivitat i la justícia. Tots, conceptes que giren al voltant de la comunitat, de les relacions entre els éssers. Només així arribarem a tenir un futur realment sostenible.