Tecnologia per conservar la biodiversitat

La natura és essencial per al funcionament del planeta. Una gran biodiversitat i uns ecosistemes sans ajuden a regular el clima i són sinònims d’una Terra en bones condicions. Al mateix temps, ofereixen uns serveis vitals per a les persones, ja sigui alimentació, salut o economia. 

L’actual crisi de biodiversitat posa en risc l’equilibri del planeta i els serveis ecosistèmics, amb greus impactes per a totes les espècies, no només les persones. Aquesta crisi és comparable als altres esdeveniments d’extinció massiva que hi ha hagut al passat, però les causes en el cas present es deuen inequívocament a l’activitat humana. 

El progrés de la societat i l’auge de noves tecnologies estan al darrere de l’increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’escalfament global, la desforestació, el canvi en els usos del sol i la contaminació, entre altres impactes. 

Però aquesta mateixa evolució tecnològica de la humanitat també ens ha aportat nous mecanismes que ajuden a protegir la natura i a revertir els efectes de la crisi d’extinció actual. Com ha passat en molts altres invents i descobriments, la tecnologia en si no és dolenta, sinó que depèn de l’ús que se’n pugui donar. 

Monitorització des de l’espai

L’espai al voltant de la Terra s’ha omplert en les últimes dècades de satèl·lits que orbiten al voltant del planeta. Molts d’aquests objectes han facilitat la comunicació entre llocs llunyans, així com han ajudat a entendre fenòmens només observables des de l’exterior, sobretot a nivell climàtic. 

La formació i evolució de certs esdeveniments atmosfèrics s’ha aprofundit gràcies a les dades obtingudes a través d’aquests sentinelles, que han permès predir millor l’impacte que poden tenir fenòmens com els huracans o El Niño. 

Al mateix temps, la captació contínua d’imatges durant diversos anys també ha facilitat la detecció dels canvis que pateixen les àrees terrestres i marítimes del planeta, mostrant les zones que s’han degradat, així com les que s’han recuperat. 

La NASA fa anys que utilitza els satèl·lits que ha llençat a l’espai per col·laborar amb diverses entitats conservacionistes i grups d’investigació i fer un seguiment quasi en temps reals dels canvis que està patint la Terra. La informació aportada per la NASA es combina amb les dades obtingudes sobre el terreny per les organitzacions associades amb l’objectiu de veure quins són els impactes que estem generant al planeta i com els podem revertir. 

En aquest sentit, l’Agència Espacial Europea (ESA) també és conscient de la importància de la col·laboració entre agències espacials i entitats conservacionistes per fer un seguiment dels ecosistemes i la biodiversitat. 

Més a prop de casa nostra, el CREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals) també utilitza els satèl·lits per analitzar els canvis que sofreixen els boscos, les alteracions en la vegetació i l’evolució dels usos del sol a Catalunya, així com en altres àrees del planeta. 

Teledetecció de les poblacions d’animals 

Els satèl·lits, però, no només ens donen informació d’aquests canvis ambientals, sinó que també ens poden ajudar a conèixer el moviment de nombroses espècies que recorren grans distàncies, com ocells, balenes o taurons. 

L’ús de tags o localitzadors que es vinculen amb els satèl·lits ens permeten tenir un control de les rutes que segueixen moltes espècies diferents. Aquests sistemes funcionen per mitjà d’un emissor que s’instal·la en alguns exemplars i que emet un senyal que detecta el satèl·lit i que es reenvia a la base de dades del grup investigador. Amb la suma d’aquests senyals, s’obté la ruta que segueixen els animals. El principal inconvenient d’aquest sistema és el seu cost i, encara que s’ha abaratit amb el temps, segueix sent força car, de manera que només permet marcar un nombre reduït d’exemplars.  

Com a alternativa, hi ha també la teledetecció per mitjà d’ones de ràdio: la diferència en aquest cas és l’abast reduït del senyal i la necessitat de tenir gent de camp periòdicament per rebre les emissions dels marcadors. Tot i així, és una alternativa molt interessant per a espècies amb un rang de moviment més reduït. 

Sigui quina sigui la tecnologia que es vol usar, el coneixement de les rutes és vital per a la conservació d’espècies migradores o amb una mobilitat destacada perquè permet saber quines són les àrees i hàbitats clau per a aquests animals.  

Un exemple recent de la importància del seguiment amb marcadors i de la informació vital que s’obté és el d’una femella de tauró tigre a Indonèsia: ha permès detectar una zona d’importància potencial per aquesta espècie que pot afavorir la seva conservació. Malauradament, fa poc temps aquesta femella va ser capturada per pescadors de taurons, molt actius a la zona a causa del comerç d’aleta. 

Noves tecnologies, nova informació per protegir la natura 

El seguiment de les espècies migradores i la monitorització dels canvis als ecosistemes han sumat recentment un aliat amb l’auge dels drons. Aquests dispositius voladors ofereixen una alternativa intermèdia entre la vigilància dels satèl·lits i el treball de camp clàssic i poden convertir-se en una eina molt poderosa per a la protecció de la natura. 

A més, també es poden equipar amb diferents utensilis per accedir a llocs remots i prendre mostres d’ADN que permetin ampliar el coneixement científic i ajudar en la conservació de diverses espècies vegetals.  

Precisament, la millora en les tecnologies d’anàlisi i seqüenciació genètica també ha motivat un salt qualitatiu en la protecció de la natura, sobretot per a aquelles espècies més elusives. Per mitjà de l’ADN ambiental, els equips investigadors poden prendre mostres d’un riu o de terra i detectat si hi ha presència de restes animals o vegetals. D’aquesta manera, encara que no s’hagin observat exemplars o rastres directament, es pot conèixer si certes espècies habiten àrees concretes que cal protegir o gestionar. 

La tecnologia, una eina al servei de les espècies 

Els satèl·lits, els emissors, els drons o l’anàlisi d’ADN ambiental són només una petita mostra de totes les innovacions tecnològiques que s’han generat en els últims anys amb l’objectiu de conservar la natura i els ecosistemes. 

Tenint present que el progrés humà ens ha portat a la situació actual, també hem de ser conscients que la tecnologia no és dolenta per si mateixa. La mitigació del canvi climàtic, el seguiment d’àrees desforestades, la monitorització del blanquejament dels coralls o la lluita contra el tràfic il·legal d’espècies (increïble la feina de National Geographic amb els ullals falsos) són alguns dels àmbits on la tecnologia ofereix infinites possibilitats per a fer el bé i ajudar a revertir la crisi de biodiversitat. 

A més, nombroses d’aquestes tecnologies també es troben a l’abast de la ciutadania i les empreses per tal que puguin aportar el seu granet de sorra. Per exemple, amb l’ús de càmeres de fototrampeig que permeten aprofundir en l’entorn proper o amb els programes d’informació geogràfica, com els usats a Anthesis per l’equip de Natura.  

La situació actual és tan greu i urgent que no podem permetre’ns el luxe d’obviar totes les solucions que ens ofereix la innovació avui dia. Per aquest motiu és important reconèixer el paper de la tecnologia en la conservació de la natura i fomentar la creació de noves solucions que ens portin a aconseguir una biodiversitat rica i uns ecosistemes sans. Perquè sense una natura en bones condicions, no tenim futur.