Resiliència Urbana: estratègies per a una transició sostenible
Articles
Continguts
Comparteix aquest article
El canvi climàtic representa una amenaça global que afecta de manera dispar les diferents regions, posant en risc no només els ecosistemes, sinó també l’estabilitat econòmica i social. En aquest context, el concepte de resiliència climàtica té una gran rellevància.
La resiliència climàtica es pot definir com la capacitat dels territoris per anticipar-se i adaptar-se als impactes del clima, minimitzant els danys i aprofitant les oportunitats que puguin sorgir. Això va més enllà de la simple adaptació, implicant la creació de mecanismes que enforteixin la capacitat de resposta davant de futurs riscos climàtics.
Hi ha diferents maneres de fer realitat aquesta resiliència urbana. Hi ha estratègies que poden ajudar a facilitar aquesta transició cap a ciutats i territoris més adaptats als efectes del canvi climàtic, alhora que més sostenibles i justos.
Però, per on començar?
Natura i entorn urbà, una relació simbiòtica crucial
La interdependència entre la natura i les espècies que habiten qualsevol ecosistema, incloent-hi els entorns urbans, és essencial per al manteniment dels serveis ecosistèmics, que són els beneficis directes o indirectes que la natura proporciona als humans. Entre aquests serveis trobem la regulació climàtica, la purificació de l’aire i l’aigua, la pol·linització, el cicle de nutrients i el control de plagues.
Els arbres i les plantes urbanes, per exemple, actuen com a reguladors microclimàtics. A través de processos com la transpiració i la captura de carboni, no només redueixen les emissions de CO₂, sinó que també contribueixen a mitigar els efectes de l’illa de calor urbana, un fenomen causat per la concentració de superfícies artificials que absorbeixen calor. La vegetació urbana pot reduir fins a 8ºC la temperatura a les zones densament poblades.
D’altra banda, la biodiversitat en entorns urbans juga un paper crucial en el control biològic. Les interaccions entre predadors, preses i espècies vegetals configuren xarxes tròfiques complexes que mantenen l’equilibri en la població d’insectes o rosegadors.
Per mantenir aquest delicat ecosistema, i per promoure que existeixin més espais adequats per la biodiversitat urbana, hi ha estrategies que es poden implementar per impulsar-ho:
Renaturalització urbana
Una de les accions més efectives per retornar la natura a les ciutats és la renaturalització. Aquest concepte fa referència al procés de reintroducció de vegetació i espècies animals que han desaparegut d’un espai urbà arran de la construcció d’edificis, l’asfalt dels carrers, la introducció de carreteres… L’objectiu és retornar l’espai a un estat més natural que pugui aportar beneficis no només beneficis per la flora i fauna autòctona, sinó també per les persones.
Tot i així, els projectes de renaturalització no es limiten només a la restauració d’hàbitats i la reintroducció d’espècies, sinó que es focalitzen en identificar els processos ecològics i les interaccions que han desaparegut. Un cop reconeguts aquests processos, es trien i es reintrodueixen les espècies adequades amb l’objectiu de recuperar les funcions ecosistèmiques perdudes.
Infraestructura verda
En el procés de renaturalització s’inclouen els projectes d’infraestructura verda. Aquest concepte fa referència a una xarxa estratègicament planificada de zones naturals, seminaturals i altres elements ambientals, dissenyada i gestionada per oferir una àmplia gamma de serveis ecosistèmics i preservar la biodiversitat tant en àrees rurals com urbanes.
L’infraestructura verda es concep com una xarxa d’espais i elements que augmenten la resiliència davant d’impactes com el canvi climàtic, contribueixen a la conservació de la biodiversitat i beneficien les poblacions humanes a través del manteniment i millora dels serveis ecosistèmics.
La població humana depèn dels recursos proporcionats, de manera directa o indirecta, per les funcions dels sistemes naturals i per la biodiversitat que aquests sustenten. Per tant, la infraestructura verda busca mantenir, conservar o impusar aquests serveis ecosistèmics que són tan vitals per la subsitència humana.
Implementació de solucions basades en la natura
Finalment, hi ha la implementació de solucions basades en la natura (nature-based solutions en anglès). Aquestes solucions responen als reptes humans aprofitant les funcions i processos naturals, en lloc de dependre exclusivament de l’enginyeria i la tecnologia humanes. Es tracta d’una estratègia per recuperar les funcions naturals dels ecosistemes, restaurar el planeta i augmentar la nostra resiliència davant la crisi climàtica.
Quan utilitzem la natura en lloc de ciment i maquinària, descobrim que podem reduir el risc de desastres naturals, millorar la productivitat agrícola, preservar la salut humana i fer que el canvi climàtic sigui més suportable. Per exemple, els arbres absorbeixen contaminants, esmorteixen el soroll i refreden l’aire; les zones humides i els jardins pluvials redueixen el risc d’inundacions; els manglars i aiguamolls actuen com a barreres naturals contra tempestes; els espais verds fomenten l’exercici físic, l’aliment espiritual i la interacció comunitària; etc.
La descarbonització, una meta que hem de seguir conservant
És fonamental que la meta Net Zero (emissions netes de carboni zero) segueixi existint com a objectiu central per a les ciutats d’arreu del món, especialment en el context de l’emergència climàtica actual.
La resiliència climàtica ha de caminar de la mà amb la mitigació del canvi climàtic. Les ciutats han de preparar-se per a un futur més incert, però no ho poden fer només adaptant-se a les conseqüències. Sense una reducció dràstica d’emissions, l’adaptació serà insuficient, ja que els efectes del canvi climàtic seguiran intensificant-se.
Per seguir impulsant les mesures de reducció d’emissions, hi ha dues estratègies que es poden implementar:
Definició d’accions per reduir emissions
Per avançar cap a una meta Net Zero, és crucial que els entorns ubarns tinguin un pla amb accions definides sobre com reduiràn les seves emissions. Aquesta estratègia ha de ser clara i concreta, establint objectius mesurables que permetin a les ciutats avaluar el seu progrés al llarg del temps. A més, un pla ben estructurat ha de considerar la interrelació entre diferents sectors, reconeixent que les emissions no provenen només d’una sola font. La col·laboració entre governs locals, empreses i ciutadans és fonamental per garantir que les accions siguin efectives i inclusives.
Un projecte viable que exemplifica aquesta idea és la iniciativa de baixes emissions, que busca reduir l’impacte ambiental mitjançant la implementació de zones de baixes emissions a les ciutats. Aquestes zones limiten l’accés de vehicles contaminants, fomentant l’ús de transports sostenibles i millorar la qualitat de l’aire. Així, els municipis poden establir objectius clars, com ara la reducció del trànsit de vehicles a motor en determinades àrees, promovent alhora alternatives com el transport públic i la mobilitat a peu o en bicicleta.
Impuls de l’eficiència energètica
La forma en què les ciutats i les organitzacions produeixen, consumeixen i gestionen la seva energia està canviant ràpidament, impulsada per la preocupació per la volatilitat dels preus de l’energia, el canvi climàtic i els avanços tecnològics. Aquesta transformació no només és necessària per reduir la dependència dels combustibles fòssils, sinó que també representa una oportunitat per a la innovació i la sostenibilitat.
Per millorar l’eficiència energètica de les ciutats, es poden implementar diverses solucions. Una de les més efectives és fomentar la instal·lació d’energies renovables locals, com panells solars i aerogeneradors en edificis i infraestructures públiques. Això no només redueix la dependència de fonts d’energia externes, sinó que també disminueix les emissions de CO₂.
La ciutadania, l’última peça i la més important
La ciutadania és qui experimenta de primera mà les conseqüències de la crisi climàtica. L’augment de les temperatures, l’intensificació dels fenòmens meteorològics extrems i la degradació de l’entorn són realitats que afecten la vida quotidiana. Per tant, és essencial que els ciutadans tinguin veu en el disseny de polítiques que els afecten directament. La seva participació pot aportar coneixements i perspectives diverses que sovint són ignorades en el debat polític.
La col·laboració entre la ciutadania i les administracions públiques és crucial. Les ciutats que fomenten el diàleg i la participació ciutadana poden dissenyar plans de sostenibilitat més inclusius i efectius. Això no només millora la qualitat de les polítiques, sinó que també genera un sentiment de pertinença i responsabilitat compartida. La creació de fòrums, tallers i espais de debat permet que els ciutadans aportin les seves idees i preocupacions, contribuint a un pla més robust i adaptat a les realitats locals.
Governança i participació ciutadana
La governança es refereix als processos i institucions que gestionen la presa de decisions i l’ús dels recursos públics, buscant que siguin eficients, transparents i responsables, especialment en el context de la sostenibilitat. La participació ciutadana implica la implicació activa dels individus i grups, mitjançant consultes públiques, tallers i col·laboració en projectes comunitaris, garantint que les veus de la comunitat s’incloguin en les decisions que els afecten.
La governança i la participació ciutadana són fonamentals per a la resiliència climàtica de ciutats i territoris, ja que permeten involucrar la comunitat en el procés de presa de decisions, assegurant que les solucions s’adaptin a les necessitats locals i reflecteixin la diversitat d’opinions i experiències.
Com et podem ajudar des d’Anthesis?
En un món cada cop més afectat pel canvi climàtic, Anthesis es presenta com un aliat fonamental per als municipis i comunitats que busquen construir ciutats més resilients i sostenibles. A través d’un enfocament integral, l’equip expert assessora en la implementació de solucions basades en la natura, la renaturalització urbana i el disseny d’infraestructura verda, tot amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i preservar els ecosistemes. Anthesis no només ajuda a definir accions concretes per reduir emissions i promoure l’eficiència energètica, sinó que també fomenta la participació ciutadana i la governança inclusiva.
Amb la seva experiència, Anthesis acompanya les ciutats en la seva transició cap a un futur sostenible, assegurant que ningú es quedi enrere en aquesta important transformació. Si estàs preparant el teu municipi per afrontar els reptes climàtics del demà, Anthesis és el soci ideal per guiar-te en el camí cap a la resiliència urbana.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.