Renaturalitzar les ciutats per conservar la natura

Continguts

Els espais verds de les ciutats
Fomentar la biodiversitat urbana
La renaturalització urbana i periurbana
Contacta'ns

Comparteix aquest article

Restaurar el 30 % dels hàbitats degradats d’Europa per al 2030. I el 60 % per al 2040. Fins al 90 % per al 2050. Siguin terrestres o aquàtics. És ambiciós, oi? Aquests són els principals objectius de la nova Llei de Restauració de la Natura aprovada recentment pel Parlament Europeu.

Europa compta amb molts hàbitats diferents i alberga una biodiversitat elevada, però com moltes zones del planeta ha patit els efectes de l’activitat humana fins al punt de perdre grans hectàrees d’espais naturals i amenaçar la supervivència de moltes espècies. Amb aquesta nova Llei, el Parlament Europeu busca posar fre a la contínua degradació dels ecosistemes i treballar activament per recuperar el seu estat original.

La nova Llei de Restauració de la Natura segueix el camí iniciat per les Nacions Unides amb el projecte 30×30, que busca protegir el 30 % de la superfície del planeta de cara al 2030. De fet, podríem dir que va un pas més enllà, perquè no només conserva, si no que restaura i renaturalitza. Inclús podríem dir que s’inspira en el projecte “Half-Earth”, desenvolupat per la E.O. Wilson Biodiversity Foundation en base al llibre “Half-Earth: Our Planet’s Fight for Life” del propi Edward O. Wilson i que persegueix conservar la meitat del planeta.

L’objectiu de la llei requerirà de l’esforç de tots els sectors de la societat, per aconseguir-lo, i caldrà actuar sobre tots els espais verds, incloent-hi els urbans.

Els espais verds de les ciutats també són importants

Les ciutats i les àrees urbanes representen uns hàbitats creats per l’ésser humà on cada cop hi viuen més espècies, creant una biodiversitat pròpia adaptada a la presència i l’activitat humana. Al mateix temps, són entorns força deslligats de la resta d’hàbitats naturals i són molt susceptibles al canvi climàtic.

Per aquest motiu, la renaturalització dels espais verds presents a la ciutat sorgeix com una oportunitat única per potenciar la resiliència vers les conseqüències del canvi climàtic, protegir la biodiversitat urbana i millorar la connectivitat amb els ecosistemes propers.

Resiliència, biodiversitat i connectivitat. Tres conceptes absolutament lligats que poden contribuir a una millora del nostre entorn, a conservar el planeta i aconseguir els objectius definits pel Parlament Europeu, les Nacions Unides i la E.O. Wilson Biodiversity Foundation.

Fomentar la biodiversitat urbana

Un aspecte molt interessant dels hàbitats urbans és la biodiversitat que podem trobar en els seus espais verds (i en els no tan verds). Quan parlem d’animals i plantes en una ciutat, la majoria de la gent pensa en els coloms, les paneroles, els gavians o les rates. Però segurament desconeix que, a Barcelona, per exemple, hi ha una colònia de falcons peregrins, que és fàcil veure merles i pit-roigs o que, en total, s’han comptabilitzat més de 600 espècies d’animals.

En el cas de Barcelona, per seguir amb l’exemple, la proximitat amb Collserola afavoreix aquesta biodiversitat i que es puguin observar espècies d’hàbitats forestals, així com moltes espècies marines davant de les seves platges.

No es pot negar, però, que l’activitat humana té un impacte en quasi tots (per no dir tots) aquests animals, plantes, fongs i altres organismes. I que molts d’ells han evolucionat o han modificat els seus comportaments per adaptar-se a les condicions especials de les ciutats i les zones urbanes. Per aprofundir en aquest aspecte, el llibre “Darwin viene a la Ciudad”, de Menno Schilthuizen, és molt recomanable.

El que volem dir amb això és que aquesta biodiversitat també s’ha de protegir i s’ha de conservar i cuidar els espais verds, protegir-los, renaturalitzar-los i ampliar-los, ajudarà a totes aquestes espècies, al mateix temps que aconseguirà que les ciutats siguin llocs més sostenibles i saludables també per a nosaltres.

La renaturalització urbana i periurbana a escena

Reverdir els espais urbans, com hem comentat, ajudarà a millorar la resiliència davant del canvi climàtic. Permetrà mitigar els impactes de les inundacions i de les sequeres, així com reduir l’efecte illa de calor i la contaminació atmosfèrica. Uns beneficis que gaudirem nosaltres i les altres espècies que viuen en aquests entorns.

La renaturalització dels espais urbans s’ha de convertir en una actuació prioritària per a totes les administracions amb l’objectiu de crear zones on es pugui viure dignament en un futur, que siguin saludables per a tothom i sostenibles per al medi ambient.

I això és el que ja han fet diverses ciutats, tant a casa nostra com fora. A Catalunya tenim els exemples del tram final del Besòs, amb la creació del Refugi de Biodiversitat a Santa Coloma de Gramanet, i del projecte Re-Natura a Mataró, on es faran sis actuacions en rieres, parcs i patis escolars per enfortir la infraestructura verda de la ciutat.

A nivell estatal, Vitòria s’ha convertit en una ciutat referent en quan a verd urbà i municipis com Pinto, Zamora i València (així com nombrosos més que podeu trobar a la web de Fundación Biodiversidad) estan desenvolupant els seus projectes de renaturalització. Projectes que es poden veure complementats amb la “Declaració de Viladecans 3-30-300” aprovada a la ciutat catalana l’any 2022 i que es compromet a que cada ciutadà pugui veure 3 arbres com a mínim des de casa seu, que els municipis tinguin un 30 % de superfície arbrada i que la ciutadania disposi d’un espai verd a màxim 300 metres del seu habitatge.

D’àmbit internacional, podem trobar la restauració d’hàbitats declarats Natura 2000 als afores de Bratislava (Eslovàquia), la renovació del parc industrial Emscher o la renaturalització a Chemnitz (Alemanya) o el projecte del Corredor Biològic Interurbà María Aguilar (Costa Rica), entre molts altres.

Les ciutats s’han de transformar per fer front als reptes presents i futurs, per connectar-se amb els altres hàbitats i ser espais amigables per a totes les espècies que hi habiten. Perquè la natura és una i no hi podem viure d’esquena.

D’aquesta manera podrem ser testimonis d’uns impactes positius que, a la vegada, ajudaran a conscienciar a la ciutadania dels beneficis de cuidar la natura, de valorar els hàbitats que tenim i d’unir forces per assolir la protecció i la restauració de, sent molt ambiciosos, la meitat del planeta, com li hagués agradat veure a Edward O. Wilson.