Continguts
Comparteix aquest article
En la lluita contra el canvi climàtic, les empreses han esdevingut peces clau, especialment a ulls de la Unió Europea. Sense la transformació de les organitzacions, hi ha poques esperances d’avançar cap als objectius imposats a l’Acord de París.
En aquest context, i arran dels danys causats per la pandèmia, la Unió Europea ha desenvolupat un instrument de recuperació, els fons “Next Generation”. El pilar central d’aquests fons és donar suport a la implementació de l’Acord de París i les accions a favor dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
Com a part del fons de recuperació, la Unió Europea ha establert un mecanisme principal anomenat Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR), dotat amb 672.500 milions per a préstecs i 312.500 milions d’euros per a transferències no reemborsables. L’objectiu és donar suport a la inversió i les reformes sostenibles i resilients.
El MRR té uns objectius que cada Estat membre ha de complir, i Espanya ha presentat el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència com a resposta a aquests requeriments. D’acord amb aquest marc normatiu, fins a finals del 2023, l’Estat emetrà ajuts per a projectes d’inversió o de reforma que tinguin en compte una o més de les 30 polítiques que es plantegen. Des d’infraestructures i ecosistemes resilients fins a la modernització i digitalització del teixit industrial.
No obstant això, aquests ajuts permetran finançar projectes sempre que aquests respectin el principi del DNSH (“Do no significant harm”).
El principi Do No Significant Harm
DNSH al Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la UE
La Comissió Europea va presentar al febrer una guia tècnica per a l’aplicació del principi “Do no significant harm” en el marc de la regulació del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Aquesta guia té com a objectiu ajudar els Estats membres a garantir que les inversions i reformes que proposin, i que siguin finançades per aquest mecanisme, no perjudiquin significativament els objectius mediambientals de la Unió Europea, definits als Reglaments Delegats 2020/852 i 2021/2139 de la Taxonomia climàtica de la Unió Europea.
Aquesta guia tècnica descriu els principis clau i una metodologia de dos passos per a l’avaluació de “no causar danys significatius” en el context del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, com a mitjà per facilitar el treball dels Estats membres en la preparació dels seus plans de recuperació i resiliència. El respecte del principi de “no causar danys significatius” és una condició prèvia perquè la Comissió i el Consell aprovin aquests plans.
El principi de “no causar danys significatius” estableix que el projecte d’inversió o reforma que es planteja no ha d’afectar o causar cap dany a cap dels 6 objectius mediambientals establerts als reglaments de Taxonomia.
Aquest principi permet garantir que no hi ha accions dins del Pla de Recuperació i Resiliència que hagin de causar un “perjudici significatiu” al medi ambient. Per demostrar que es compleix aquest principi, els projectes de reforma i inversió han d’acreditar una autoavaluació.
Aquests 6 objectius que es contemplen són:
- Mitigació del canvi climàtic.
- Adaptació al canvi climàtic.
- Ús sostenible i protecció dels recursos hídrics i marins.
- Transició cap a una economia circular.
- Prevenció i control de la contaminació.
- Protecció i restauració de la biodiversitat i els ecosistemes.
Com podem ajudar des d’Anthesis Lavola?
Des d’Anthesis Lavola avaluem les inversions i activitats considerades que compleixen els criteris tècnics definits per al DNSH. I validem la informació que presenten les organitzacions mitjançant informes de segona opinió.
També es recomana que en les avaluacions del compliment del DNSH:
- S’identifiqui la normativa mediambiental en vigor que sigui aplicable.
- S’indiqui expressament que l’actuació es durà a terme complint la citada normativa.
A la Guia tècnica de la Comissió Europea s’ofereix una llista indicativa de possibles proves a aportar a les actuacions per justificar el compliment del principi DNSH sobre cada objectiu mediambiental.