Llei de Restauració de la Natura: protegir no és suficient, cal restaurar

El 24 Juny 2024 , la Unió Europea va aprovar la Llei de Restauració de la Natura, el reglament que aborda la millora de les estratègies europees en matèria de biodiversitat i ho fa col·locant sobre la taula objectius vinculants, terminis fixats, mesures concretes i un pla de seguiment. 

El primer objectiu de la llei és restaurar almenys el 20% dels hàbitats terrestres i marins de la UE per 2030. Per aconseguir-ho, ara toca als respectius estats membres posar-se a treballar: s’ha obert el termini de dos anys per presentar el Pla nacional de recuperació a la Comissió i un any més tard caldrà tenir el pla definiu. Passada la primera fase, ens situarem al 2027 amb només tres anys per assolir el primer objectiu de la llei.   

Context i deficiències fins avui 

Avui hi ha mundialment 1 milió d’espècies en perill d’extinció. Amb aquesta situació, les Nacions Unides va proclamar el 2021-2030 com la Dècada per la Restauració dels Ecosistemes. A més, el nou Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal (l’equivalent a l’Acord de París en matèria de biodiversitat) estableix unes metes globals orientades a generar l’acció urgent per aquesta dècada (fins el 2030). 

A Europa, només el 23% de les espècies i el 16% dels hàbitats contemplats per la Unió Europea es troben en un estat favorable. És a dir, tenim el 80% dels ecosistemes degradats. És per això que, el Parlament Europeu, després de que l’anterior estratègia (Estratègia Biodiversitat 2020) havia fracassat i de reconèixer que protegir la natura era essencial però no suficient, celebrava un nou compromís: elaborar una proposta legislativa amb objectius de recuperació i restauració de la biodiversitat vinculants. Una cosa va quedar clara: a l’Estratègia UE en Biodiversitat per 2030 calia mostrar ambició a través d’un “Pla de Recuperació de la Natura de la UE” i unes mesures de recuperació de la biodiversitat, que anessin més enllà de les zones que actualment ja es troben protegides.  

La Llei de Restauració de la Natura aprovada el passat mes de juny  esmena les deficiències de l’estratègia anterior i amplia les mesures de restauració i protecció a zones i hàbitats que van més enllà de la coneguda a la Xarxa Natura 2000. A més, el reglament complementa la Directiva d’Aus, la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina i la Directiva Marc sobre l’Aigua, que fins avui dia han anat mancades d’objectius específics i mesures concretes, així com també d’uns terminis i pla de seguiment fixats.  

Punts claus de la Llei de Restauració de la Natura

La Llei de Restauració de la Natura és ambiciosa i té com a objectiu restaurar el total dels hàbitats actualment degradats per 2050. Els objectius específics afinen aquesta meta i determinen terminis intermedis: restaurar el 30% per 2030, el 60% per 2040 i el 90% per 2050 d’una sèrie d’hàbitats contemplats als annexos del reglament. El més rellevant és que aquestes mesures i objectius són de caràcter vinculant.  

El punt més interessant és que el reglament estableix unes normes i un marc per tal de que els Plans Nacionals de Recuperació incorporin un contingut específic en aquests plans.  És a dir, els estats membres hauran de: 

• Quantificar i georeferenciar la superfície dels hàbitats específics a on cal treballar. Això inclou un estudi de l’estat actual dels hàbitats recollits als annexos, determinar sinergies existents amb els objectius d’adaptació i mitigació del canvi climàtic i establir unes prioritats.   
• Determinar els nivells satisfactoris a assolir pels diferents indicadors contemplats al reglament, com les poblacions de pol·linitzadors, les papallones de pastura, el carboni orgànic en sòls agrícoles i en boscos, etc.  
• Especificar les metodologies per a realitzar un monitoratge coherent al llarg dels anys i pels diferents territoris.  

Un dels punts important del reglament és el pla de seguiment de les tendències i la notificació dels progressos a la Comissió haurà de fer-se anualment o cada 3 anys, segons el tipus d’indicador o índex. En aquest punt el reglament percep les tecnologies de teledetecció i observació, com els serveis de Copernicus, així com el possible ús que ofereix la intel·ligència artificial, com a una oportunitat per tal d’agilitzar els processos de monitoratge i reduir-ne els costs.   

Beneficis i Costos de la Llei

Un dels punts més rellevants a tractar de l’impacte de la llei de Restauració de la Natura és la part econòmica que acompanya l’aplicació de la llei. La iniciativa s’emmarca en el Pacte Verd Europeu, l’Estratègia de creixement sostenible de la UE, i en el marc de l’Estratègia de la biodiversitat 2030. Per tant, mentre les administracions europees inverteixen en restaurar els serveis que ofereix la natura, la nova llei també es presenta com una oportunitat per les empreses privades a invertir també en la natura. Per cada euro que s’inverteixi els beneficis derivats de la restauració dels hàbitats figuren entre 8 i 38 €.  

Tenint en compte que més de la meitat del PIB dependent de la natura, aquesta llei és l’oportunitat que necessitem per promoure la transició. Les sinèrgies entre els objectius climàtics i els objectius en biodiversitat són ben evidents. En paraules de Frans Timmermans, vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, “serà gairebé impossible assolir els objectius climàtics de la UE sense la Llei de la Restauració de la Natura”. Per tant, invertir en naturalesa significa invertir en el nostre futur. La restauració de la naturalesa no és només una responsabilitat ambiental, sinó una oportunitat econòmica.