L'educació ambiental per al desenvolupament sostenible, professional i professionalitzada

“L’educació és un element primordial del marc mundial integrat dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’educació ocupa un lloc central en els nostres esforços per adaptar-nos al canvi i transformar el món on vivim“

Qian Tang. Subdirector General d’Educació de la UNESCO.

En plena dècada decisiva per al compliment de l’Agenda 2030, les persones que habitem el planeta en aquest precís moment tenim un paper crucial: hem d’adquirir els coneixements, desenvolupar les competències i canviar alguns dels nostres hàbits per a afrontar els grans reptes que tenim davant.

La UNESCO va assenyalar d’entre els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible, l’educació no solament com una fi per si mateix, sinó també com un element nuclear i facilitador de tots ells. L’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) millora la comprensió de totes les persones sobre què són els ODS i com estan vinculats amb les vides individuals i col·lectives; planteja qüestions sobre les interrelacions i tensions entre els diferents ODS i mobilitza i capacita per a l’acció cap a l’assoliment dels ODS.

De la mateixa manera, la Unió Europea ens defineix les competències (GreenComp) que les persones hauríem d’adquirir, en qualsevol moment de la nostra vida i en tots els contextos possibles d’aprenentatge i formació, per a habitar en un món més sostenible. 

Les GreenComp ens impulsen a pensar de manera sistemàtica, a desenvolupar el sentit crític i actuar en conseqüència. Per a això, advoquen al desenvolupament de 4 competències bàsiques: abraçant els valors de la sostenibilitat i reconeixent-nos com a part de la natura; assumint la complexitat i contextualitzant les tensions intrínseques entre les dimensions socials i ambientals del desenvolupament sostenible; traçant i projectant futurs sostenibles explorant noves idees i desenvolupant nous models; i actuant individual i col·lectivament, en el pla privat i polític.

A Anthesis venim desenvolupant projectes d’Educació per al Desenvolupament Sostenible des de 1981. En el nostre mode de veure la consultoria per a la sostenibilitat, les persones estan situades en el centre en tots i cadascun dels processos i les solucions que les impel·leixen. Durant dècades hem desenvolupat mètodes per a sensibilitzar, practicant en la forma com les persones adquireixen i desenvolupen competències, i reflexionant sobre quins són els detonants necessaris per a un canvi d’hàbits.

Des de l’experiència professional, volem aportar algun element d’anàlisi en relació amb algunes idees bastant esteses.

L’educació per al desenvolupament sostenible és cosa de nens?

Categòricament, no. L’informe Fraure Learning to be proposa ja en 1972 que els Estats membres adoptin l’educació permanent (lifelong learning) com a concepte rector de les polítiques educatives i que la situïn més enllà del context escolar i les institucions educatives, en el cor mateix de les “societats de l’aprenentatge”.

L’EDS és un instrument per a la transformació de la realitat a través de la capacitació i de l’apoderament de les persones que la duran a terme. Per això, es dirigeix no solament a la comunitat educativa, sinó que interpel·la a tota la ciutadania en qualsevol dels rols que puguem exercir en la nostra vida pública i privada, tant individualment com de manera col·lectiva.   

L’EDS abasta totes i cadascuna de les etapes educatives i profesionalizadoras, però també tots els àmbits professionals del món de l’empresa i l’administració pública. Així mateix, desenvolupa estratègies per a dirigir-se a la ciutadania adulta, buscant els espais de socialització, d’aprenentatge informal i de presa de decisions col·lectives. Al cap i a la fi, la dècada decisiva ens interpel·la a actuar a tothom, a qualsevol edat i en tots els nostres àmbits d’actuació.

La bretxa entre el coneixement i l’acció

Durant dècades, l’educació ambiental va donar per certa l’afirmació que tot coneixement conduïa inexorablement a la conservació. Encara podem trobar nombrosos articles i propostes basades en aquesta premissa, mentre que la realitat ens mostra a tota hora exemples que no sempre és així.

Hem de recordar aquí el propòsit de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible: empoderar les persones per a la presa de decisions informades amb vista a la integritat ambiental, la viabilitat econòmica i la justícia social per a generacions presents i futures. Això implica cert nivell d’alteració per a canviar.

La bretxa entre coneixement i acció no és llavors consubstancial a l’Educació per al Desenvolupament Sostenible, encara que, per a assegurar que no es produeixi, l’EDS hauria d’adoptar les pràctiques del canvi de comportament (behaviour change) basades en principis de psicologia humana i social per a afavorir el canvi conductual.

No obstant això, no ha estat necessàriament així, ja que existeix una bretxa entre el que sabem (la informació que ens arriba i fins i tot el que pensem i sentim respecte al medi ambient i la seva problemàtica) i el que fem (canvi d’actituds i comportament, passos clars proambientals i acció transformadora real). En aquest sentit, l’EDS ha d’adoptar les pràctiques del canvi de comportament (behaviour change) basades en principis de psicologia humana i social per a afavorir el canvi conductual. 

Tothom pot fer Educació per al Desenvolupament Sostenible?  

Totes les persones som subjecte i acció de l’educació, eduquem i som educades. Però no podem confondre qualsevol iniciativa educativa, d’entreteniment o d’oci educatiu amb la EDS basada en el coneixement rigorós, amb la seva pròpia disciplina i mètodes. 

Com tampoc ho és una campanya de sensibilització per se, que haurà de basar-se i nodrir-se de les claus i els valors propis de la disciplina per a aconseguir els objectius de l’EDS i distingir-se d’un producte cridaner i vistós però merament marquetinià.

L’EDS es nodreix de diferents àmbits de coneixement com la psicologia ambiental, la psicologia social i els principis del màrqueting social. Genera metodologies pròpies amb les quals conèixer, reflexionar i actuar en escenaris complexos i canviants, on la col·laboració i l’acció són part fins i tot del propi procés d’aprenentatge. Exemples d’això són els projectes col·laboratius en el món real com l’Aprenentatge per Servei; pràctiques i exercicis de construcció de visions com els escenaris de futur i prospectiva; anàlisi de sistemes complexos a través de projectes de recerca i modelització, jocs de sistemes, etc.: on sempre el pensament crític i reflexiu retroalimenta el propi aprenentatge.

En resum, l’educació per la qual apostem és aquella basada en els principis i mètodes de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible i dissenyada per equips mixtos de professionals de les solucions d’educació, consultoria i comunicació. El nostre compromís al llarg de més de 40 anys és el d’oferir les millors propostes adaptades a totes les realitats amb continguts rigorosos, metodologies contrastades i materials didàctics pioners, apropiats i atractius.