La desconeguda importància dels fongs

Tardor, època de fongs

Amb la tardor aquí, segur que heu tingut l’oportunitat de sortir a passejar tranquil·lament pel bosc. I al cap d’una estona de caminar potser has trobat, en un racó ombrívol, una petita joia daurada sobresortint entre la molsa: un rossinyol (Cantharellus sibarius)!

Aquesta escena no és la més comuna, ja que habitualment cal fer una cerca activa, però il·lustra un fenomen que s’estén per les arbredes durant aquesta època: la presència de tota mena de bolets, diferents segons el bosc on ens trobem. I per això, si se saben identificar correctament, surt la fantàstica gastronomia que hi ha durant la tardor.

Deixant de banda com es recullen (arrencar versus tallar) i que també es poden trobar a la primavera (cas de les múrgoles, gènere Morchella), és important saber que els bolets són bàsicament una estructura reproductiva del fong que hi ha sota els nostres peus. Aquesta estructura que ens agrada només és la part visible d’un tipus d’organisme que, en general, és molt incomprès. Els fongs s’associen habitualment a humitat, malalties, lesions i intoxicacions, però es tracta d’una de les peces clau presents a qualsevol ecosistema.

Recicladors, internet del bosc, capturadors de carboni

La seva funció és vital per al bon funcionament del cicle dels nutrients, ja que aprofiten la matèria en descomposició del sòl i tornen nutrients que poden ser aprofitats per les plantes, aliment dels herbívors i aquests, alhora, dels carnívors. Quan aquests tres nivells moren, tornen al sol on alimenten els fongs. Es tanca el cercle dels nutrients, en un clar exemple d’economia circular natural. Com sempre, no cal mirar gaire lluny per trobar solucions i mecanismes que funcionen per aconseguir un món més sostenible.

I no només són els recicladors dels ecosistemes terrestres (juntament amb altres descomponedors com bacteris o invertebrats), sinó que també ajuden els arbres en l’obtenció de nutrients combinant els micelis (estructures dels fongs semblants a arrels) amb les pròpies arrels de les plantes, en un conjunt anomenat micorriza. Es tracta d’una combinació simbiòtica en què els dos organismes en surten beneficiats. A més, per molt sorprenent que sembli, els arbres usen els micelis per enviar-se informació els uns als altres en una xarxa anomenada, en anglès, wood wide web.

Però cal saber que la funció dels fongs va encara més lluny, ja que les àmplies xarxes de micelis i la seva relació amb les plantes els permeten capturar enormes quantitats de carboni. Més que els arbres. Si això es potenciés, es podria arribar a compensar la mateixa quantitat de carboni que avui s’emet. Per aquest motiu, el manteniment de la biodiversitat dels sols i la comunitat fúngica és una acció necessària per mitigar la crisi climàtica

El canvi climàtic afecta també els fongs

Ara, com a tot organisme vivent a la Terra, la crisi climàtica també afecta els fongs. Un estudi recent a Catalunya analitza l’impacte que pot tenir el canvi climàtic sobre la producció de bolets. Tenint en compte que el negoci dels bolets a Catalunya es xifra entre 16 i 26 milions d’euros a l’any, segons dades del 2009, cal conèixer com pot canviar la seva producció per veure’n els efectes ecològics i econòmics..

L’estudi, realitzat només en pinedes, mostra que els bolets més afectats són els que se situen en boscos subalpins, mentre que els que creixen en zones menys elevades no es veurien alterats. I és sobretot l’augment de temperatura el factor que afecta més els bolets. Amb els escenaris de més escalfament, la reducció en la productivitat podria arribar fins al 50%. Tot i això, no es descarta que el descens en la precipitació pugui afectar també.

A més, els bolets que patirien més els efectes de la crisi climàtica serien els micorísics, que són els que representen la major part de la biomassa total de bolets als boscos catalans. Això significa que alguns dels bolets més apreciats gastronòmicament, com l’esmentat rossinyol, el rovelló (Lactarius sanguifluus) o la pineda (Lactarius deliciosus), serien dels que més en patirien les conseqüències.

I en ser bolets que fan micorizes amb les plantes, principalment amb els pins, això afectaria també el creixement i l’obtenció de nutrients per part d’aquests arbres. De manera que aquesta escassetat podria afegir-se a la manca d’aigua a causa de les sequeres i incrementaria el risc de mortalitat.

Conèixer els efectes de la crisi climàtica als fongs és necessari per definir estratègies adequades de gestió dels boscos i els ecosistemes terrestres amb l’objectiu de mitigar aquesta problemàtica i mantenir els serveis ecosistèmics que ofereixen els fongs.

Així que la propera vegada que passegis per un bosc i vegis un bolet, a banda de pensar en el remenat que faràs per sopar, pensa que a sota hi ha tota una gran xarxa que ajuda al bon funcionament de l’hàbitat i que captura una gran quantitat de carboni. Un exemple claríssim de com depenem de la natura i de la necessitat de conservar-la per a la nostra supervivència.