La importància del capital natural

Els recursos que usem en el nostre dia a dia, l’energia i el menjar provenen directament de la natura. Aquests béns i serveis és el que anomenem capital natural. I s’originen en els boscos i els mars i oceans, a les praderies i a les muntanyes. Durant molt temps hem extret tots aquests recursos sense mirar al futur, pensant que eren infinits. Ara ja no és així.  

Sabem que no hi ha quasi res infinit. El vent, el sol, la força de les onades i alguns fenòmens planetaris són l’excepció. D’aquí que necessitem aprofitar el seu poder per viure en un món més sostenible. I per això també necessitem invertir en aquest capital natural per protegir-lo, per assegurar la seva existència futura i mitigar els efectes del canvi climàtic. 

Al recent Fòrum de Davos, la directora del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), Inger Anderson, va dir la frase que hem mencionat al principi, “la natura ho fa tot”, com a frase que resumeix la seva importància per a la humanitat. Aquesta importància es va posar de manifest amb el rellevant paper que les solucions basades en la natura i les diferents guies existents han marcat el camí a seguir per les inversions en natura que han de realitzar les empreses privades van tenir durant el Fòrum.  

Existeixen directrius com el Task Force on Nature-related Disclosure (TNFD), el projecte pilot de la Science Based Target Network per establir objectius basats en la natura, els GRI Biodiversity Standard, el Nature Action 100, o el Finance for Biodiversity Pledge. Aquestes normes han de servir com a mesures de pressió perquè el sector privat inclogui la natura i el concepte de nature positive dins de la presa de decisions. 

Invertir en capital natural 

Les xifres, a més, són clares: les accions amb un impacte positiu en la natura poden generar fins a 10 bilions (10.000.000.000.000) de dòlars de valor d’empresa i quasi 400 milions de llocs de treball de cara al 2030. Malauradament, la inversió en les solucions basades en la natura se situa en 200.000 milions de dòlars, molt per sota dels 7 bilions de dòlars d’inversió en energies fòssils, segons dades del Fons Monetari Internacional. 

La necessitat d’invertir més diners per protegir la biodiversitat, mitigar l’impacte del canvi climàtic i fomentar les solucions basades en la natura és un imperatiu en el món actual. I no només per d’aquí 10 o 20 anys, sinó ja. Aquest decalatge en la importància de dur a termes les accions necessàries, aquest intent de posposar-les, és el que s’ha anomenat biocrastinació, paraula que prové de “procrastinació” i biodiversitat. És a dir, deixar per més endavant el que s’ha de fer avui. 

Però hem de ser conscients que no serveix fer qualsevol tipus d’inversions i que cal tenir en compte també el paper de les comunitats locals i de les poblacions indígenes. Invertir en elles i en les activitats que poden dur a terme és invertir en les persones que més pateixen els efectes de la desforestació i del canvi climàtic i que treballen a primera línia de la conservació i preservació de la natura. 

La importància de les poblacions indígenes 

Les poblacions indígenes han sigut tradicionalment oprimides i apartades de les seves llars amb l’excusa del progrés. No ha sigut fins molts anys més tard que hem començat a reconèixer la importància que tenen per la cura de molts ecosistemes. 

El coneixement íntim que tenen sobre els espais on habiten és una font d’informació de valor incalculable en els esforços de la humanitat per preservar la biodiversitat. Per aquest motiu, la seva participació en les accions de conservació ha d’estar al centre de les mateixes iniciatives. 

A més, la visió que tenen de la natura, com un element que ens interpel·la i que no és un mer recurs fungible, aporta una perspectiva més enllà del valor econòmic. Aquesta forma d’entendre els hàbitats i les espècies que hi habiten ha de servir com a base social i emocional per actuar i minimitzar els danys que estem causant. 

En total, les comunitats indígenes representen el 6 % de la població mundial i habiten les zones on trobem el 80 % de la biodiversitat mundial. Així i tot, només reben un 1 % de tots els fons que es destinen a protegir la natura. Això ha de canviar si volem minimitzar el dany que causem al planeta, a la fauna i a la flora. 

Al cap i a la fi, donant suport a aquestes comunitats, estem ajudant a prosperar nombroses cultures i llengües, estils de vida i sabers que se sumen al valor del capital natural que custodien. 

Imitar la natura 

Afortunadament, cada cop hi ha més empreses conscienciades, més equips directius implicats en fomentar estratègies que tinguin la natura al centre i més projectes que marquen el camí per aconseguir un futur més sostenible. 

Com hem dit al principi, la natura ho fa tot i ens hem d’inspirar en els seus processos per assegurar que els recursos no s’esgotin i que puguin tornar a entrar dins dels cicles naturals. L’economia circular i l’eficiència en l’ús dels recursos són clau per reduir el nostre impacte. 

Per posar un exemple, i que pot tenir un impacte molt positiu en l’actual context de sequera que patim a casa nostra, fa uns anys a Califòrnia, a Orange County, es va desenvolupar un projecte per regenerar els aqüífers a partir de l’aigua de les depuradores. En comptes de deixar que aquesta aigua anés al mar i es volgués recuperar dessalinitzant-la, es va començar a tractar des de la depuradora per retornar-la als aqüífers com a aigua potable i estigués disponible per la ciutadania. 

Aquest projecte no deixava de seguir el cicle de l’aigua per aprofitar aquest recurs, nodrir de nou els aqüífers i mantenir un nivell que permetés l’ús per a les persones i la viabilitat dels ecosistemes que depenien d’aquests reservoris d’aigua. 

Si aconseguim que les empreses puguin destinar una petita part de la seva economia per millorar els sistemes i processos, per invertir en el capital natural i per ser més circulars i incentivar nous projectes, tindrem la capacitat d’assegurar un planeta més just per a tothom. És l’hora de fer un pas endavant.