Els impactes humans en la salut de la Terra assoleix nivells crítics
L'estudi de la revista científica Science Advances serveix de “chequeig” exhaustiu del planeta, avaluant el seu benestar a través de diversos indicadors mediambientals.
“La Terra és com un cos humà, en què les transgressions dels límits s’assemblen a una pressió arterial elevada, cosa que augmenta el risc d’un succés catastròfic”.
Katherine Richardson, autora principal de l’estudi.
Compartir article
Estudi sobre els impactes humans al planeta
Els impactes humans estan portant a la Terra més enllà dels seus límits, fet que suposa una greu amenaça per a l’estabilitat del nostre planeta, segons un recent estudi publicat a la revista científica Science Advances.
Els investigadors es basen en el concepte de “límits planetaris”, introduït per primera vegada el 2009. Aquests límits abasten nou factors ambientals crítics, com ara l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat, els cicles del nitrogen i el fòsfor, l’esgotament de la capa d’ozó, l’acidificació dels oceans, l’escassetat d’aigua, l’ús del sòl, la contaminació química i els nivells de partícules a l’atmosfera. Mentre les activitats humanes es mantinguin dins d’aquests límits, la Terra pot gestionar de manera natural els reptes associats, i l’ecosistema roman relativament estable. No obstant això, quan aquests límits se sobrepassen per culpa dels impactes humans, l’equilibri que ha sostingut la vida a la Terra durant mil·lennis es torna cada cop més precari.
L’estat actual del planeta, descriu l’estudi, és alarmant. Dels nou límits planetaris, només tres romanen intactes. El clima de la Terra s’ha alterat considerablement, la pèrdua de biodiversitat ha superat els nivells acceptables i la contaminació química i la desforestació proliferen. Només l’acidificació dels oceans es manté dins dels límits de seguretat, juntament amb la contaminació atmosfèrica i l’esgotament de la capa d’ozó, encara que aquests s’estan acostant als límits.
Una de les figures clau de l’estudi, Johan Rockström, director de l’Institut de Recerca de l’Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), subratlla la importància crítica de restaurar els boscos als seus nivells de principis del segle XX. Aquesta acció podria permetre a aquests boscos absorbir les excessives emissions de CO₂ que actualment exacerben l’escalfament global. A més, els investigadors advoquen per una atenció renovada a la biodiversitat en declivi, i subratllen el seu paper fonamental en el manteniment de cicles essencials com el del carboni i el de l’aigua.
Detlef van Vuuren, catedràtic especialitzat en canvi ambiental global de la Universitat d’Utrecht i l’Agència d’Avaluació Ambiental dels Països Baixos, qualifica l’estudi d’alarmant. Assenyala que actualment ens enfrontem a múltiples crisis mediambientals simultàniament, i el canvi climàtic és una de les més destacades. El recent augment dels fenòmens meteorològics extrems subratlla la urgència de la situació. L’estudi es fa ressò de l’històric treball del Club de Roma a la dècada de 1970, que advertia de les conseqüències de sotmetre a massa pressió la capacitat de la Terra per fer front a la contaminació i els residus. Tot i això, la pressió mediambiental mundial no ha deixat d’augmentar des d’aleshores.
Tot i la greu situació descrita a l’estudi, encara hi ha marge per a l’esperança i l’acció. Van Vuuren suggereix que hem d’explorar vies per mantenir-nos dins dels límits planetaris. Destaca la riquesa dels coneixements disponibles sobre el canvi climàtic i subratlla la necessitat de canvis socials, com ara la reducció del consum d’energia, el canvi a fonts d’energia alternatives i reformes en el transport, la indústria i l’agricultura. Encara que aquests canvis requeriran temps, alguns escenaris optimistes suggereixen que es podrien aconseguir a escala mundial per al 2050.
El científic conclou amb una nota d’optimisme, assenyalant que encara que la Terra no està bé, no és més enllà de la curació. Creu que una combinació d’avenços tecnològics i canvis en el comportament humà pot mitigar significativament els impactes humans i els reptes mediambientals a què ens enfrontem. Animar la gent a consumir menys i adoptar dietes més sostenibles pot tenir un profund impacte positiu.
En resum, el recent estudi posa de manifest el precari estat de la Terra a causa del menyspreu de la humanitat pels límits planetaris. Cal actuar amb urgència per restablir la salut del planeta i mantenir l’estabilitat que ha permès la florida de la civilització humana durant milers d’anys. Tot i que la situació és alarmant, hi ha l’esperança que, amb les estratègies adequades i els esforços col·lectius, puguem revertir els danys dels impactes humans i assegurar un futur sostenible per a les properes generacions.
Aquest article sobre els impactes humans va publicar originalment a climateneturalgroup.com