L’evolució dels fenòmens climàtics extrems
Aquests escenaris futurs mostren, en resum, que les sequeres i les inundacions poden ser més intenses i habituals, amb els conseqüents impactes econòmics i socials que generen.
Compartir article
Sequeres: un dels principals fenòmens climàtics extrems
La tardor ja ha arribat i esperem que vingui acompanyada de les precipitacions que habitualment cauen durant aquesta estació. Unes pluges més que necessàries després de dos anys de sequera i nombrosos municipis en estat d’alerta per la falta d’aigua.
L’actual sequera no és un fenomen nou a Catalunya ni a l’arc mediterrani, però la seva durada i intensitat es poden vincular amb els efectes del canvi climàtic previstos a la nostra regió. Previsió que també indica un increment en la freqüència de fenòmens climàtics extrems com el temporal Glòria, al 2020.
El paper de les DANA en els fenòmens climàtics
Un exemple d’aquestes precipitacions intenses les tenim amb els recents aiguats a les Terres de l’Ebre o al centre d’Espanya i les enormes inundacions que han patit a Grècia, després d’un estiu terrorífic en quant a incendis, degut a la formació de diferents DANA (depressió aïllada en nivells alts).
Una DANA es forma quan una bossa d’aire fred en alçada queda aïllada, estàtica, i entra en contacte amb una bossa d’aire calent i humit que arriba per sota i ascendeix. Quan xoquen, les dues masses reaccionen: la humitat de la bossa calenta es condensa i desencadena una precipitació.
La formació d’una DANA no sempre comporta pluges torrencials: això depèn sobretot de la bossa d’aire calent que hi ha sota: com més diferència de temperatura tingui i més humitat porti, més virulenta serà la precipitació.
Els models predictius que s’usen en meteorologia poden preveure amb força confiança les DANA i se sap quan una massa d’aire fred pot quedar aïllada donant lloc a aquest fenomen. El que no es pot preveure són les seves conseqüències, ja que depèn de la massa d’aire calent en capes més baixes de l’atmosfera. És a dir, podem saber que hi haurà una DANA, però no si provocarà tempestes i aiguats.
Impacte del canvi climàtic en les DANA
Vincular els efectes del canvi climàtic directament als desastres no és gens fàcil perquè no es pot saber amb seguretat si uns fenòmens climàtics extrems ha estat provocat per aquesta problemàtica. Al cap i a la fi, els esdeveniments extrems han succeït sempre.
El que sí que es pot vincular és un augment en la freqüència d’aquests fenòmens climàtics extrems. Una pluja torrencial podria passar cada deu anys (exemple hipotètic), però amb el canvi climàtic es preveu que tingui lloc cada cinc. Això vol dir que és el doble de freqüent, però no que, quan passi, es degui directament al canvi climàtic. I també es pot preveure que puguin ser més violentes. Amb l’augment de temperatura, l’aire pot emmagatzemar més vapor d’aigua i això implica més humitat. Com més humitat hi hagi, més potència poden tenir les precipitacions.
Actualment, el Mediterrani s’està escalfant més, per tant, s’evapora més ràpid i carrega més humitat a l’aire. I un aire més humit després d’un període molt càlid pot comportar més fenòmens climàtics extrems com tempestes torrencials si es donen les condicions perquè es formi una DANA. I un mar més càlid amb un aire més humit també pot comportar l’aparició de depressions prou profundes com perquè puguin assemblar-se a ciclons tropicals. Inclús ja se’ls hi ha assignat un nom a aquests fenòmens en anglès: medicane, de Mediterranean hurricane.
Adaptacions als fenòmens climàtics extrems
La major freqüència de fenòmens climàtics extrems degut al canvi climàtic, siguin sequeres o pluges torrencials, obliga a dur a terme mesures d’adaptació per minimitzar els danys que poden causar. Nombroses ciutats, per exemple, ja han començat a preparar refugis climàtics per a la ciutadania, de manera que es puguin protegir en onades de calor com les d’aquest passat estiu.
En el cas de les pluges, un bon sistema de drenatge a les ciutats i uns ecosistemes en bon estat poden mitigar els danys de les inundacions. Per exemple, la restauració d’espais naturals com aiguamolls o zones fluvials podria ajudar en aquest sentit.
A més, cal tenir en compte, en un estudi fet per ElDiario.es, que al voltant d’1 milió d’habitatges a Espanya es troben en àrees inundables quan plou molt. La mitigació hauria de començar per evitar els danys en aquestes zones i l’adaptació hauria de seguir amb una bona planificació per no construir més en aquests llocs.
Sigui com sigui, l’adaptació al canvi climàtic s’ha de dur a terme i és feina de l’administració i de la societat treballar per aconseguir que els impactes d’aquesta problemàtica siguin els més baixos possibles.
.