Entrevista amb Xevi Collell, director de l'Espai Cràter
case study
Entrevista amb:
Continguts
- Binomi Ciència-Societat
- Objectiu principal d'Espai Cràter
- Activitats Educatives
- Metodologies
- Futur Espai Cràter
- Com ha ajudat Anthesis
Comparteix aquest article
Espai Cràter és un Science Center de referència a Catalunya i, especialment, a la Garrotxa. Ofereix als visitants una immersió única en les ciències de la Terra, el vulcanisme i explica la seva influència sobre la societat i l’entorn natural. Aquest equipament destaca no només pel seu contingut científic, sinó també per la seva aposta per la innovació educativa i la sensibilització ambiental.
Hem conversat amb Xevi Collell, director de l’Espai Cràter per aprofundir en el recorregut d’aquest innovador centre de ciència per conèixer de primera mà els reptes que ha afrontat i explorar les oportunitats que han anat sorgint al llarg del camí.
Com descriuries la importància del binomi Ciència-Societat al territori de la Garrotxa?
Crec que el binomi entre ciència i societat ha estat fonamental, especialment durant els últims 40 o 45 anys, des del procés de preservació iniciat l’any 1975 amb el moviment “Salvem els volcans”. Aquest moviment va suposar una recuperació dels valors del paisatge i del lloc, en relació amb l’excepcional paisatge volcànic de la Garrotxa.
Durant la dictadura no era possible iniciar processos de preservació del patrimoni natural. Però a partir de 1975, a la Garrotxa, neix un moviment social compromès amb la preservació del paisatge volcànic. Aquest va ser el punt de partida per a iniciatives com la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En aquell moment, diversos col·lectius es van unir per protegir aquest territori, coincidint amb un període de renaixement cultural a Catalunya. Els anys setanta i vuitanta marquen l’inici d’aquest binomi entre ciència i societat, on es posa en valor tant el paisatge volcànic únic de la Garrotxa (el més ben conservat a la Península Ibèrica) com la seva sorprenent diversitat. Aquesta no es limita al paisatge volcànic, sinó que inclou altres espais com l’Alta Garrotxa o la serralada transversal, que combinen diversos ambients en un territori petit però ric en biodiversitat i amb un gran interès científic, especialment en les Ciències de la Terra i les Ciències Naturals.
A més, aquesta sensibilització pel paisatge en aquest territori no és única dels anys setanta, sinó que troba precedents en segles anteriors. Ja des del segle XVI, amb figures com la família Bolòs o Vayreda, hi havia un interès en la recerca dedicada a la botànica i a l’estudi de la natura. Aquestes famílies, i altres van impulsar gabinets de curiositats i estudis científics que reflectien una sensibilitat envers l’entorn natural, especialment durant la Il·lustració. Entre aquestes figures destaca Oriol de Bolòs, un dels noms més importants a Catalunya en matèria de conservació i recerca botànica. Nascut a Olot, Bolòs va contribuir decisivament a posar en relleu el valor del paisatge. La Garrotxa també va ser pionera en la creació de l’Escola del paisatgisme o l’Obervatori del Paisatge de Catalunya.
Aquest binomi ciència i societat és essencial per a nosaltres. Ens situem en la Terra, en el vulcanisme, però sempre en relació amb la flora, la fauna i la societat que conviuen en aquest entorn, entenent-ne la interdependència i la seva importància conjunta.
Quin és l’objectiu principal d’Espai Cràter en l’àmbit de l’educació ambiental (ODS) i científica? Sota quin paradigma treballa el centre?
Per a nosaltres, l’educació ambiental és essencial. Creiem que per aconseguir que l’Espai Cràter sigui un equipament realment sostenible, aquest ha de reflectir aquesta sostenibilitat en totes les seves dimensions.
No podem oblidar mai els visitants ni el turisme, ja que aquests ens ajuden a garantir la sostenibilitat econòmica d’altres àrees. No obstant això, és imprescindible incorporar el paradigma educatiu i fomentar les visites escolars i educatives dins de la nostra oferta. Això que fem no és simplement per complir un expedient, sinó que té una missió clara: transformar, sensibilitzar i educar les persones sobre l’entorn on viuen.
En els darrers anys, hem vist que, malgrat el que podríem pensar, moltes persones encara no estan prou educades en temes ambientals. Ens trobem amb la dificultat de combatre la contradicció del model capitalista actual, on sovint hi ha una gran distància entre el que es predica i el que es practica. Aquesta lluita constant només es pot guanyar amb educació, l’eina fonamental per construir un món millor. Per això, el nostre objectiu és sensibilitzar a través de la ciència i la sostenibilitat, alhora que contribuïm als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Un altre aspecte important és el compromís del nostre equip. Creiem fermament que aquest territori és singular, sensible i especial. Per això considerem vital que totes les escoles de la Garrotxa —i també d’altres indrets— coneguin el seu entorn, especialment en un context tan complex com l’actual, marcat per l’arribada de noves cultures. Aquestes noves cultures poden tenir visions diferents sobre el valor i el concepte de paisatge, i és responsabilitat nostra transmetre la comprensió i la sensibilització amb el territori.
Els valors singulars de la Garrotxa moltes vegades els hem heretat de la nostra pròpia experiència familiar: anar a passejar per Santa Margarida amb els nostres pares i créixer amb aquesta connexió amb la natura. Tanmateix, quan arriben persones que no han viscut aquestes experiències, es crea un biaix cultural. És aquí on els centres educatius tenen un paper fonamental, ja que permeten mostrar aquest patrimoni geològic i crear cohesió social i convivència. L’Espai Cràter treballa precisament per fer aquesta connexió.
En el context museològic mundial, l’Espai Cràter es defineix com un Science Center d’última generació. Això vol dir que no es limita a explicar continguts, sinó que té la responsabilitat de participar en els debats i reptes actuals sobre les problemàtiques del nostre entorn. És en aquest marc on l’educació esdevé la nostra eina més poderosa.
Com es vinculen les activitats educatives d’Espai Cràter amb el territori i el medi ambient?
Espai Cràter i el territori estan profundament vinculats i s’inspiren mútuament, ja que Espai Cràter és territori, i territori és Espai Cràter. Representa un abans i un després respecte al Museu dels Volcans que teníem anteriorment. Aquell era un centre concebut sota un model de museu de post col·leccionisme: es limitava a explicar continguts mitjançant un discurs narratiu informatiu, però sense comptar amb una col·lecció significativa ni la vocació transformadora d’un Science Center com l’actual. Espai Cràter, en canvi, es planteja com un espai amb l’objectiu de generar impacte i transformar, més enllà d’explicar fets.
Un element clau d’aquesta transformació són les persones i el servei educatiu. Per exemple, gràcies a la col·laboració amb Anthesis, aconseguim que els continguts del centre es converteixin en narratives transformadores. Una sala pot ser molt atractiva, però si només s’ofereix com una experiència estàtica, el visitant en treu un aprenentatge limitat. Quan aquesta experiència es complementa amb una estratègia educativa ben definida i amb persones formades que transmeten coneixements sobre el territori i fomenten l’esperit crític, el resultat és molt més impactant. En aquest cas, el centre no només narra, sinó que sensibilitza i genera reflexió.
Ens omple d’alegria veure infants de només tres, quatre o cinc anys que visiten l’espai i comencen a comprendre conceptes com la importància de la greda, els volcans, els colors de la natura i el valor únic del lloc.
Per a nosaltres, el territori i el medi ambient són una font constant d’inspiració, essencial per dissenyar i portar a terme les accions que desenvolupem posteriorment.
Com s’adapten els programes educatius per arribar a la diversitat de la societat? Quines metodologies heu trobat per obrir el museu a la ciutadania i afavorir els projectes comunitaris?
Hi ha diversos elements clau que contribueixen al nostre treball. D’una banda, l’equip tècnic i la capacitat de l’empresa Anthesis, així com les persones que hi treballen, són essencials per inspirar i desenvolupar noves accions de desenvolupament comunitari.
D’altra banda, ens guiem per la idea que els centres de ciència han de ser part activa dels reptes del territori. Això implica tenir molt clara la nostra línia temàtica, centrada en les Ciències de la Terra, i mantenir-nos fidels a aquest enfocament.
En aquest marc, treballem dins del context dels reptes que afronta el territori i seguint un model basat en el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). A més, incorporem elements de pedagogia crítica i utilitzem la ciència com una metodologia poderosa per traslladar als infants els valors i el coneixement sobre l’entorn que els envolta.
Un exemple destacat d’això són les escoles de la Garrotxa, algunes de les quals han començat a aplicar el mètode científic en el seu model pedagògic, fins i tot a nivell de primària i infantil. Aquest mètode, a més de ser excepcional per fomentar l’aprenentatge, ajuda a estructurar la ment de les persones des d’una edat primerenca, proporcionant-los una base sòlida per al pensament crític i reflexiu.
Com veieu el futur Espai Cràter? Quins són els objectius a curt i a llarg termini? Què voleu assolir com a centre d’educació científica i ambiental?
Després de dos anys i mig des de la seva obertura, a l’Espai Cràter hem fet una gran feina per consolidar la marca, les activitats, els equips, la visió i l’estratègia. Aquest procés no ha estat gens fàcil. L’administració pública planteja reptes significatius: molta burocràcia, pressupostos ajustats i una gran lentitud en els procediments. Potser a nivell nacional aquests obstacles són més gestionables, però a escala local els hem patit intensament durant força temps.
Malgrat això, considero que hem afrontat aquest ritme imposat de manera eficient. En aquests dos anys, hem treballat molt en l’àmbit educatiu, consolidant la nostra relació amb les escoles de la Garrotxa, de les quals som la proposta educativa de la comarca que rep més sol·licituds. A més, també hem ampliat el nostre abast a escoles d’altres indrets de Catalunya, del sud de França i d’altres territoris.
Abans de la inauguració, una de les meves preocupacions principals era que no aconseguíssim atreure escoles, que no arribéssim al públic, que les activitats no fossin ben rebudes o que el calendari quedés buit. Recordo les primeres reunions amb l’equip, quan veiem el calendari ple, i deia: Això és vida. El dia que el calendari no tingui res, ens faltarà energia i motivació. Ara, hem aconseguit mantenir un equilibri sostenible, oferint activitats de qualitat, amb un alt percentatge d’ocupació, sense sobrecarregar-nos ni comprometre la nostra capacitat.
Un cop hem consolidat aquesta base, hem organitzat la “casa per dins” —gràcies també al suport d’Anthesis— i crec que ara és el moment de mirar cap a fora. És hora de començar a participar en congressos, tant com a assistents com a ponents, d’escriure articles de rellevància i d’aparèixer en espais internacionals que contribueixin a obtenir un segell de qualitat internacional per al centre. Aquest és el proper pas. No hem de córrer, però sí avançar amb fermesa en aquesta direcció.
Una altra línia clau és continuar treballant a escala local. És essencial que les entitats del territori, especialment les que es dediquen a l’educació ambiental, la ciència i la cultura científica, sentin que l’Espai Cràter és també casa seva. Hem de convidar-les a desenvolupar projectes conjuntament, a fer ús del centre i a veure’l com un espai de col·laboració.
En resum, per a nosaltres és fonamental ser un referent local, arrelat al territori, mentre participem activament en el debat internacional. Aquest equilibri entre l’àmbit local i el global és el que ens permetrà créixer i consolidar-nos com a model.
Quines són les principals aportacions de valor que Anthesis ha fet al projecte?
Moltes. Crec que aquest tema posa de manifest un aspecte interessant en el paradigma de la gestió dels equipaments museístics del nostre país. La gestió és clau, i considero que la millor fórmula actual és un model de col·laboració públicoprivada. No soc partidari d’una gestió 100% pública, ja que diversos estudis han demostrat les seves mancances d’eficiència. Si algun dia això canviés, em reservo el dret de canviar d’opinió. Però avui dia, aquest model híbrid, com el que tenim entre Anthesis i Espai Cràter, crec que és la clau de l’èxit. Aquest projecte no seria tan gran ni tindria un equip tan fort si només comptés amb una estructura íntegrament funcionarial. La col·laboració públicoprivada ha estat fonamental per al desenvolupament i consolidació del projecte.
També vull destacar l’experiència i el bagatge professional que Anthesis ha aportat. Es tracta d’una organització amb connexions a nombrosos altres equipaments i projectes, i aquest know-how ha permès un creixement exponencial per part d’Espai Cràter. Probablement, aquest desenvolupament hauria estat molt diferent amb una altra entitat o institució.
A més, és important subratllar la tasca que estem fent per millorar el funcionament del servei d’atenció a l’usuari i la seva connexió amb el servei educatiu. Aquesta sinergia ens ofereix una visió panoràmica que ens permet identificar àrees de millora i, sobretot, optimitzar l’experiència dels usuaris que visiten Espai Cràter.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.