Els plàstics que amenacen la biodiversitat

El dia 22 de maig va ser el Dia Internacional per a la Diversitat Biològica. Dit d’una altra manera, el Dia Internacional per a la Biodiversitat. Una efemèride global on es destaca la importància de totes les espècies i els ecosistemes que habiten aquest planeta i la imperiosa necessitat de conservar-los. 

Durant aquest segle XXI estem davant d’una de les crisis de biodiversitat més grans de la història de la Terra, amb una taxa d’extinció d’espècies al nivell dels cinc grans esdeveniments d’extinció del passat. Recordem que l’últim que va haver-hi va ser fa 65 milions d’anys i va causar la desaparició dels dinosaures no avians (sí, els ocells són dinosaures), entre moltes altres espècies. 

La sisena gran extinció massiva

Aquesta crisi d’extinció s’està anomenant la sisena gran extinció massiva per la velocitat a la qual estan desapareixent espècies. No podem oblidar que l’extinció és un fenomen natural, però per culpa de l’activitat humana, la taxa d’extinció s’ha multiplicat entre 1.000 i 10.000 vegades, segons diverses estimacions científiques. 

La desaparició accelerada d’espècies és una de les amenaces més grans per a la humanitat, juntament amb la crisi climàtica (estan relacionades), i les seves conseqüències poden ser catastròfiques. La pèrdua d’animals, plantes, fongs i altres organismes pot desestabilitzar els ecosistemes, alterant-los de forma dràstica i portant a la seva desaparició. 

Les relacions tròfiques entre espècies també es poden veure desequilibrades i modificar les poblacions causant un efecte cascada que ens afectaria a nosaltres a nivell de salut, alimentació o resiliència contra fenòmens climàtics. 

Depenem totalment de la natura i l’hem de conservar recolzant els projectes de conservació d’espècies. Però això és complicat quan no hi ha la implicació de tota la societat. Sobretot quan també s’hi afegeixen altres amenaces vinculades com la mencionada crisi climàtica, el canvi en els usos dels sols, la contaminació, la caça i la sobrepesca, la desforestació, les espècies invasores són algunes de les principals amenaces que ens han portat a la situació actual. Tot degut a l’activitat no sostenible de l’ésser humà. 

L’arribada massiva de residus plàstics a la natura  

La presència de plàstics als entorns naturals és un exemple més d’impacte humà que posa en risc la biodiversitat. Quantes vegades hem vist imatges d’animals atrapats en anelles de llaunes, en bosses o amb els estómacs plens de residus plàstics? Són imatges descoratjadores que causen un gran dany a la biodiversitat. 

Cal tenir en compte, amb una previsió per al 2023 de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que al món es van generar més de 350 milions de tones de residus plàstics. I això només per al 2023; és necessari sumar tots els residus generats en anys anteriors. De fet, l’informe Perspectives Mundials del Plàstic de la pròpia OCDE mostra com en vint anys s’ha passat dels 180 milions de tones als més de 350 milions ja mencionats. 

Amb aquests números queda clara la magnitud de la problemàtica a la que hem de fer front i la importància de fer una bona gestió d’aquests residus. En cas contrari, seguirem rebent notícies de les cinc grans illes de plàstics que floten als oceans: dos estan al Pacífic, dos a l’Atlàntic i una a l’índic, coincidint amb zones on hi ha corrents i remolins que acumulen els materials. Així com imatges com les del riu Ganges transportant tones i tones de plàstics al llarg de l’Índia i Bangladesh fins arribar a l’oceà Índic. 

Els microplàstics, un fenomen quasi invisible

Una bona gestió dels residus no només té un efecte positiu en la biodiversitat, sinó que també permet reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle, ajudant a combatre el canvi climàtic, i redueix la contaminació en les zones on s’aboquen i/o es degraden els plàstics. 

Precisament la seva degradació comporta un dels principals riscos dels plàstics. I és un risc que també comparteixen els plàstics biodegradables: la fragmentació en trossos quasi microscòpics fins a convertir-se en microplàstics. 

Els microplàstics consten de partícules de fins a 5 mil·límetres de diàmetre i són molt difícils de detectar. Estudis recents calculen que hi ha més de 24.400 milions de peces de microplàstics als oceans, que poden ser ingerides per moltes espècies diferents i s’acumulen als seus cossos.  

L’acumulació de microplàstics pot suposar un risc pels mateixos animals que els ingereixen, que poden emmalaltir pels efectes d’aquests productes. Inclús s’ha vist recentment que poden ser una causa per la mort dels coralls, ja que altera la microbiota associada dels coralls i afavoreix la presència de bacteris nocius per aquests animals. 

Però els microplàstics no només causen un impacte per als organismes filtradors, a la part baixa de la cadena alimentària, sinó que també afecten els seus depredadors. I les concentracions van creixent a mesura que s’acumulen en nivells més alts. L’anàlisi de vertebrats marins morts ha servit per detectar que més d’un terç dels mamífers, rèptils i aus marins han ingerit microplàstics al llarg de la seva vida. Això, òbviament, també significa que ens arriben a l’espècie humana i que els ingerim amb els aliments provinents del mar. 

I també amb els aliments provinents de zones terrestres. Recentment, s’ha descobert que els microplàstics alteren la biodiversitat microbiana en els sòls agrícoles i que interaccionen amb els pesticides que s’usen en les zones estudiades. Això, al mateix temps, pot causar un impacte en els insectes i altres espècies pol·linitzadores, ja amenaçades pels pesticides que s’usen de forma indiscriminada en moltes àrees dels planetes. 

Aquests organismes, en els ecosistemes terrestres, tenen una gran importància ja que aporten serveis ecosistèmics essencials. Sense ells, moltes plantes no creixerien, afectant a l’estructura dels hàbitats i, en el cas dels cultius, a la nostra alimentació. Malauradament, encara no es coneixen tan bé els efectes dels microplàstics en zones terrestres com en marines i és possible que amb el temps descobrim que el seu impacte encara és més gran. 

Reduir la generació i millorar la gestió dels residus

Per reduir el perill que suposen els residus plàstics per a la natura, i també les persones, és molt important reduir la seva generació i millorar-ne la gestió. El volum de productes plàstics que es generen és ingent i cal buscar alternatives més sostenibles, incorporant criteris sostenibles i d’ecodisseny en productes com els envasos. Al mateix temps, separar correctament els residus, reciclar-los, reutilitzar-los i fomentar una economia més circular també ajudaria a disminuir la quantitat de residus que arriben a l’entorn natural. 

Un model de consum més sostenible i circular implica un canvi a gran escala a tots els sectors de la societat, amb una transformació de tota la cadena de valor dels productes. Només amb apostes valentes i eficaces s’aconseguirà fer front a la problemàtica dels plàstics i al seu impacte per a la biodiversitat.