Tendències de sostenibilitat per a 2025

El panorama de la informació ESG experimentarà una transformació significativa el 2025, impulsada pels nous requisits d’informació, l’harmonització mundial de les normes i una major responsabilitat.   

Els esforços d’harmonització, com el paquet de simplificació òmnibus proposat per la UE, pretenen racionalitzar el compliment en totes les jurisdiccions, al mateix temps que sorgeix una combinació d’informació voluntària i obligatòria. La rendició de comptes augmentarà amb majors exigències de garantia i la integració de solucions digitals per a una gestió fiable de les dades ESG. Les empreses proactives que s’adaptin a aquests canvis poden millorar el seu compliment, reforçar la confiança dels grups d’interès i alinear-se amb objectius de sostenibilitat més amplis. 

El que cal esperar el 2025:

• Noves normes d’informació: L’impacte de les normes, com les normes CSRD i ISSB de la UE, es deixarà sentir a tot el món amb nous terminis de presentació d’informes i interpretacions locals. 
• Centrar-se en la rendició de comptes: La garantia limitada i els complexos requisits de divulgació exigiran que les empreses garanteixin l’exactitud de les dades i apliquin sistemes de gestió i controls interns sòlids.
• Esforços d’harmonització: Iniciatives com el paquet de simplificació òmnibus proposat per la UE tenen com a objectiu alinear normatives com la CSRD, la C3D i la Taxonomia de la UE per a simplificar el compliment i millorar la comparabilitat de les divulgacions ESG entre organitzacions i jurisdiccions.  
• De marcs voluntaris a obligatoris: Una combinació cada vegada major de marcs voluntaris i obligatoris a nivell nacional, amb períodes transitoris per a preparar a les organitzacions per al compliment de les normes exigides.

---

Els consumidors i els organismes reguladors exigeixen una major transparència, per la qual cosa les declaracions ambientals estan sota la lupa com mai abans. Les declaracions enganyoses sobre sostenibilitat, o greenwashing, poden danyar greument la credibilitat de la marca i implicar sancions normatives.  

És crucial posicionar declaracions ambientals creïbles recolzades per la ciència i la verificació de tercers. Les nostres solucions a mesura ajuden les empreses a fer declaracions transparents i fonamentades, garantint que compleixen els requisits normatius i fomenten la confiança del consumidor.

El que cal esperar el 2025:

• Major aplicació de la Directiva de la UE sobre green claims i polítiques similars a tot el món.  
• Reacció dels consumidors contra les marques que exageren els seus assoliments en matèria de sostenibilitat.  
• Augment de la demanda de certificacions i normes per a verificar les declaracions. 
• Les marques han de centrar-se en l’autenticitat i la transparència, aprofitant la validació de tercers per a superar aquests reptes amb eficàcia.

---

El Mercat Voluntari de Carboni (MVC) està evolucionant ràpidament, impulsat per la urgència de l’acció climàtica i els recents avanços de la COP29 de Bakú.

El que cal esperar el 2025:

• Els crèdits de carboni d’alta qualitat s’estan convertint en una prioritat, amb un major èmfasi en els projectes que ofereixen co-beneficis mediambientals i socials verificats.  
• Les solucions basades en la natura -com la reforestació i la restauració d’aiguamolls- estan guanyant adeptes a mesura que els inversors tracten d’abordar simultàniament la biodiversitat i el segrest de carboni.  
• L’adquisició de crèdits de carboni s’està integrant cada vegada més en les estratègies corporatives de Net Zero per a abordar les emissions residuals al mateix temps que s’alineen amb els objectius basats en la ciència.  
• La bretxa entre l’oferta i la demanda de crèdits d’alta qualitat està impulsant la inversió en solucions escalables basades en la naturalesa i la tecnologia.  
• Les normes i els marcs reguladors més sòlids, destacats en la COP29, pretenen harmonitzar les pràctiques en els mercats voluntaris i de compliment, garantint la responsabilitat i l’impacte.

---

És costum fixar objectius al gener, però en 2025 aquesta tradició sembla menys optimista. Aquest punt intermedi fonamental en la «Dècada d’Acció» de l’ONU fa que les empreses avaluïn els seus objectius de sostenibilitat i s’adonin que molts no estan ben encaminats per a 2030.

Els reptes sistèmics, els objectius massa ambiciosos i la incertesa política, inclòs el possible impacte d’una administració Trump, estan fent que les empreses dubtin o li ho replantegin. Algunes estan revisant els seus objectius per a reflectir realitats pràctiques, mentre que unes altres corren el risc de paralitzar per complet els seus avanços.

El que cal esperar en 2025:

• Per què algunes empreses no compleixen els seus compromisos de sostenibilitat per a 2025.  
• Com podrien influir els possibles retrocessos polítics de l’Administració Trump en les estratègies ESG a escala mundial.  
• Una anàlisi de tendències com el greenwashing i el greenhushing, juntament amb els riscos normatius que planteja la Directiva sobre Green Claims de la UE. 
• Assessorament sobre la revisió dels objectius de sostenibilitat per a garantir que siguin realistes, mesurables i concordes amb les capacitats empresarials.  
• Consells pràctics per a comunicar les actualitzacions dels objectius de sostenibilitat a fi de mantenir la credibilitat i l’impuls.

---

A mesura que el panorama de la sostenibilitat continua evolucionant, 2025 es perfila com un any crucial per a integrar l’acció pel clima, la conservació de la naturalesa i l’impacte social en estratègies cohesionades. Aquesta intersecció ja no es veu com una sèrie d’esforços aïllats, sinó com un marc poderós i interconnectat que ofereix beneficis mediambientals i socials quantificables. Per a les empreses amb visió de futur, aquest enfocament integrat representa un avantatge estratègic, ja que ofereix oportunitats per a impulsar un canvi significatiu i, al mateix temps, posicionar-se com a líders en l’espai de la sostenibilitat.

El que cal esperar en 2025:

• Models empresarials positius per a la natura: Les empreses estan integrant la regeneració i restauració de la naturalesa en les seves estratègies bàsiques, garantint contribucions quantificables per a detenir i invertir la pèrdua de biodiversitat, així com per a la resiliència de l’empresa i el creixement del negoci.   
• Equitat social en les solucions climàtiques i naturals: Les iniciatives d’acció pel clima donen cada vegada més prioritat a la justícia social, centrant-se en la millora dels mitjans de vida de les comunitats vulnerables i abordant la desigualtat com a part dels seus esforços de sostenibilitat.  
• Mecanismes de finançament mixt: Les associacions entre els sectors privat, públic i filantròpic estan impulsant la inversió en projectes que ofereixen tant resiliència climàtica com impacte social, satisfent les llacunes de finançament en regions desateses.  
• Supervisió i informació basades en la tecnologia: Els avanços tecnològics permeten a les empreses mesurar i notificar els efectes combinats de les iniciatives climàtiques, naturals i socials amb major precisió i transparència.  
• Integració de polítiques i normatives: Els governs i les organitzacions internacionals estan introduint marcs que incentiven a les empreses a alinear els objectius climàtics, naturals i socials amb el compliment de la normativa.