Per què la crisi de biodiversitat és una crisi empresarial

asdfasdfasdf

La natura no és un mer teló de fons paisatgístic, sinó la base de la nostra qualitat de vida i de l’economia mundial. De fet, el World Economic Fòrum (WEF) situa sistemàticament la pèrdua de biodiversitat i el col·lapse dels ecosistemes entre els principals riscos mundials, la qual cosa reflecteix la preocupació generalitzada entre experts i dirigents per les possibles conseqüències devastadores, com la interrupció de les cadenes de subministrament, l’escassetat de recursos i l’augment dels costos operatius. 

En aquest article analitzem per què, més que mai, les empreses han de començar a abordar els seus riscos naturals enmig de l’actual crisi de biodiversitat.

Conclusions de la COP 16: Avenços i compromisos per a la biodiversitat

Recentment s’ha celebrat la COP 16, una conferència clau en l’agenda global per a la protecció de la biodiversitat. En aquesta edició, 119 països van presentar objectius nacionals de biodiversitat, adoptant mesures polítiques i accions específiques per a complir amb les metes establertes en el Marc Global per a la Biodiversitat (GBF). 

A més, fins a la data, 44 països han lliurat les seves Estratègies i Plans d’Acció Nacionals sobre Biodiversitat (NBSAPs, per les seves sigles en anglès), els documents de política que guiaran la implementació d’aquests objectius nacionals. Aquests compromisos reflecteixen que, malgrat els desafiaments globals actuals, els governs continuen intensificant els seus esforços per a abordar la pèrdua de natura amb major serietat i urgència. 

Un avanç significatiu és el compromís del sector privat. La Taskforce on Nature-related Financial Disclosures (TNFD) va anunciar que més de 500 empreses i institucions financeres han alineat les seves pràctiques de gestió de riscos i informes financers amb els principis de TNFD, la qual cosa representa un augment del 60% des de principis d’any. Això inclou a un terç de les empreses de l’índex MSCI 1500 i a una quarta part dels Bancs Sistèmicament Importants a Nivell Global (G-SIBs), que ja adopten pràctiques de TNFD.

L’estat actual de la biodiversitat i la pèrdua de natura

La biodiversitat abasta la varietat de la vida en la Terra i és fonamental per a mantenir la resistència i funcionalitat de la natura. El marc de la Plataforma Intergovernamental Científic-Normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) divideix la biodiversitat en tres nivells:

  1. Gens: La diversitat genètica dins de les espècies és crucial per a l’adaptació i la supervivència. Proporciona la matèria primera per a l’evolució i l’adaptació a entorns canviants, garantint la supervivència de les espècies i la seva resistència a malalties i canvis mediambientals.
  2. Espècies: Es refereix a la varietat i abundància d’espècies dins dels ecosistemes, abastant la riquesa d’espècies (el nombre d’espècies) i la uniformitat d’espècies (la distribució d’individus entre espècies). Exerceix un paper fonamental en el manteniment de l’estabilitat, productivitat i funcionalitat dels ecosistemes. La diversitat d’espècies afavoreix processos ecològics essencials com la pol·linització, el cicle de nutrients i la dinàmica de les xarxes tròfiques, garantint que els ecosistemes continuïn sent resistents i productius.
  3. Ecosistemes: Cada ecosistema proporciona serveis únics, com la purificació de l’aigua, la regulació del clima i la formació del sòl, essencials per al benestar humà i les activitats econòmiques. Els ecosistemes estan formats per diversos hàbitats, com a boscos, aiguamolls i oceans, que presten serveis essencials com la filtració de l’aigua, l’emmagatzematge de carboni i la pol·linització.

Per desgràcia, el ritme actual de pèrdua de biodiversitat no té precedents en la història de la humanitat, amb prop d’un milió d’espècies animals i vegetals a la vora de l’extinció. Aquest alarmant ritme de pèrdua d’espècies, impulsat principalment per les activitats humanes, ha suscitat serioses preocupacions sobre el futur dels ecosistemes del planeta i els serveis essencials que presten. 

L’accelerat declivi de la biodiversitat es deu principalment a cinc factors clau induïts per l’home:

  1. Canvis en l’ús del sòl i de la mar: La conversió d’hàbitats naturals com a boscos, aiguamolls i oceans en zones agrícoles o urbanes provoca la pèrdua i fragmentació d’hàbitats, altera els ecosistemes i desplaça a les espècies.
  2. Explotació directa d’organismes: La sobrepesca, la caça excessiva i les pràctiques fusteres insostenibles esgoten les poblacions, pertorben les xarxes alimentàries i poden portar a l’extinció d’espècies.
  3. Canvi climàtic: L’augment de les temperatures, els canvis en el règim de precipitacions i l’acidificació dels oceans alteren els hàbitats, obligant les espècies a adaptar-se o migrar i augmentant el risc d’extinció.
  4. Contaminació: L’alliberament de contaminants en l’aire, l’aigua i el sòl contamina els ecosistemes, perjudicant la fauna i alterant els processos naturals.
  5. Espècies exòtiques invasores: Les espècies no autòctones introduïdes en nous entorns poden superar a les espècies autòctones, alterar els ecosistemes i causar danys econòmics.

Les operacions empresarials exerceixen un paper important en cadascun d’aquests factors induïts per l’home i, per tant, les empreses han de participar en els esforços coordinats necessaris per a fer front a la crisi de la biodiversitat. Afortunadament, si adopten mesures positives per a la natura, les empreses no sols poden reduir el seu impacte sobre la biodiversitat i la pèrdua de natura, sinó que també poden millorar la seva capacitat de recuperació davant futurs reptes naturals i climàtics.

“Més enllà del carboni”: la necessitat d’una visió holística

La resposta mundial a les preocupacions mediambientals ha estat dominada recentment per un enfocament centrat en el canvi climàtic, que a vegades condueix a una «visió de túnel del carboni».  Aquest estret enfocament pot eclipsar la importància crítica de la natura, inclosa la biodiversitat i els serveis ecosistèmics, tant per a la salut planetària com per a la resiliència de les empreses. 

De fet, les interaccions entre el canvi climàtic, les activitats humanes i la natura són una xarxa complexa i interconnectada. Les activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils i la conversió dels ecosistemes naturals, impulsen el canvi climàtic, que al seu torn impulsa la pèrdua de natura. La pèrdua de natura, com la desforestació i el canvi d’ús del sòl, agreuja encara més el canvi climàtic en alliberar el carboni emmagatzemat.

Aquests reptes no existeixen de forma aïllada, sinó que interactuen, s’exacerben i amplifiquen mútuament els seus efectes en un perillós cicle de retroalimentació que planteja riscos significatius tant per als ecosistemes com per a les empreses de tots els sectors. Aquest cicle afecta a les persones a través de fenòmens meteorològics extrems, la pujada del nivell de la mar i la reducció de la seguretat alimentària. 

Al revés, els sistemes naturals ajuden a regular el clima, i l’aplicació de solucions que centrin la natura pot ajudar a abordar aquests efectes del canvi climàtic. Per exemple, les solucions basades en la natura, com la reforestació, la restauració d’aiguamolls i la gestió sostenible de la terra, són essencials per al segrest de carboni i la mitigació del canvi climàtic i ofereixen nombrosos beneficis col·laterals per a la biodiversitat, la seguretat hídrica i la resiliència de les comunitats. 

No hi ha «neutralitat climàtica» sense natura 

En ampliar la seva perspectiva més enllà de les emissions de carboni, les empreses poden adoptar un enfocament més holístic de la gestió mediambiental. Integrar solucions basades en la natura en les seves estratègies permet a les empreses abordar simultàniament els reptes interconnectats del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, fomentant un futur més sostenible i resistent tant per al planeta com per a les seves operacions.

La natura en el centre de l’estratègia empresarial

Les empreses tenen impactes i dependències de la natura. Una dependència és un actiu mediambiental o un servei ecosistèmic del qual depèn una persona o organització per a funcionar i que, al seu torn, pot afectar la percepció del valor empresarial per part d’un inversor. Els impactes, que poden ser positius o negatius, es refereixen a un canvi en la qualitat o l’estat de la natura. 

Les empreses que impacten negativament en la natura creen un efecte va dominar, elevant el risc per a altres empreses i, en els casos en què operen simultàniament en tots dos costats d’aquesta relació, per a si mateixes. Al revés, també poden desenvolupar tecnologies i altres solucions per a protegir, regenerar i restaurar els ecosistemes, creant noves oportunitats per als inversors.

Per a les empreses i els inversors que operen en sectors que depenen en gran manera del capital natural, com l’agricultura, la pesca i l’aqüicultura, i la silvicultura, ignorar els riscos i oportunitats derivats d’aquesta pèrdua podria tenir greus repercussions negatives. Comprendre la interconnexió de les àrees mediambientals és crucial perquè les empreses avaluïn i mitiguin eficaçment els seus riscos, s’adaptin a un planeta canviant i identifiquin oportunitats de creixement sostenible. 

Malgrat aquest impacte potencial, els estudis revelen que molts prestadors, inversors i empreses no tenen prou en compte els riscos i oportunitats relacionats amb la natura. L’estudi de Nature Action 100 Company Benchmark 2024 en el qual analitza el progrés relacionat amb el seu impacte sobre la biodiversitat de 100 empreses mostra que encara hi ha un camí llarg per davant. Moltes empreses encara es troben en les primeres fases d’abordar els seus impactes i dependències relacionats amb la natura. I a pesar que la majoria van manifestar compromisos i ambicions en aquest aspecte, poques han revelat avaluacions sòlides relacionades amb la natura.  

De la mateixa manera, només el 19% de les institucions financeres analitzades pel Global Canopy Programme (principalment gestors d’actius, fons de pensions, asseguradores i bancs) comptaven amb polítiques de desforestació per a totes les matèries primeres amb el risc de desforestació, mentre que el 68% no tenia cap política sobre aquest tema.

Fer el següent pas: Anthesis Nature Screening

Abordar la crisi de la biodiversitat exigeix esforços urgents i coordinats per a mitigar els efectes de l’activitat humana sobre la biodiversitat i el clima. Per a les empreses, això significa integrar les consideracions sobre biodiversitat en les seves operacions i cadenes de valor.  

Des de Anthesis presentem el Nature Screening, un taller interactiu per a iniciar la integració del capital natural i la biodiversitat en les organitzacions​. L’objectiu d’aquesta formació és ajudar les empreses a adquirir les nocions bàsiques sobre les tendències en biodiversitat i empresa, el marc TNFD, les implicacions internes necessàries, els beneficis potencials i els diferents nivells de complexitat possibles per a la seva adopció.​ 

A més, el nostre equip d’experts també ofereix recomanacions d’acció personalitzades per a obtenir una adopció del marc a mesura per a cada organització. 


Aquest article s’ha traduït i adaptat d’un article original de Betsy Hickman i Hope Bristow en col·laboració amb Catherine Lange, Claire McCollough, Tyler Habiten i Cati Starmer com a part del programa MBA d’Innovació Sostenible de la Universitat de Vermont. Els nostres experts en Natura van treballar recentment amb el programa per a desenvolupar una recerca sobre la intricada relació entre les empreses i la natura, explorant els riscos i oportunitats associats amb el capital natural i els serveis ecosistèmics, i proporcionant estratègies procesables perquè les empreses desenvolupin resiliència i prosperin en un futur cada vegada més incert.

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.