Continguts
- Quina és la normativa de la UE?
- Calendari de la normativa
- Principals requisits
- Com afecta les marques de roba
- Com preparar-se
- Com pot ajudar Anthesis
Comparteix aquest article
Els reguladors estan ampliant el seu enfocament, deixant enrere la “perspectiva centrada exclusivament en les emissions de carboni” per a adoptar una visió més integral de l’impacte global de la producció i el consum de productes. La Unió Europea ha liderat aquest canvi en implementar el ESPR, establint noves normes i requisits de transparència per als productes, a més d’imposar restriccions a les declaracions ecològiques (o “green claims”).
El Reglament d’Ecodisseny de Productes Sostenibles (ESPR), que va entrar en vigor el 18 de juliol de 2024, imposa amplis requisits d’ecodisseny per a diversos grups de productes, inclosos els tèxtils. Això forma part d’una tendència general cap a l’exigència d’una major diligència deguda per part de marques i fabricadores, que abasti tota la vida útil del producte.
Les empreses del sector tèxtil i de la moda necessitaran un procés formalitzat d’ecodisseny per a poder complir els requisits del ESPR.
Quina és la normativa de la UE sobre productes tèxtils?
La Unió Europea ha establert un sòlid marc normatiu per als productes tèxtils amb la finalitat de millorar la sostenibilitat, reduir l’impacte ambiental i promoure la circularitat en el sector.
El ESPR es basa en els principis establerts en el Pacte Verd Europeu i el Pla d’Acció per a l’Economia Circular, amb l’objectiu que els productes siguin més duradors, reparables i reciclables, al mateix temps que es redueix la seva petjada mediambiental al llarg del seu cicle de vida. També complementa l’Estratègia de la UE per a Tèxtils Sostenibles i Circulars, introduïda al març de 2022.
A més del ESPR, les Product Environmental Footprint Category Rules (PEFCR) de la UE per al sector tèxtil són una part fonamental del pla de la Comissió Europea. Aquestes normes ofereixen directrius detallades per a calcular la petjada ambiental dels productes de tèxtils, garantint la coherència i la comparabilitat en tot el sector. Encara que les directrius definitives de la PEFCR encara no s’han publicat per complet, aviat oferiran un marc normalitzat per a avaluar i notificar els impactes ambientals, incloses les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, l’ús de l’aigua i l’esgotament dels recursos.
Al costat de l’Estratègia de la UE per a Tèxtils Sostenibles i Circulars, el ESPR i el pròxim PEFCR per a tèxtils formen un enfocament integral per a transformar el sector perquè sigui més sostenible i circular. L’Estratègia esbossa els objectius més amplis de sostenibilitat, el ESPR imposa requisits obligatoris d’ecodisseny i el PEFCR proporciona un mètode normalitzat per a mesurar i notificar els impactes ambientals. Aquest marc normatiu polifacètic pretén garantir que els productes tèxtils del mercat de la UE siguin cada vegada més sostenibles, transparents i concordes amb els principis de l’economia circular.
Quin és el calendari del ESPR per a les marques de roba?
El ESPR ja està en vigor, perquè es va adoptar al maig de 2024, i el tèxtil és un dels sectors prioritaris als quals es dirigeix.
Els requisits detallats s’introduiran progressivament a través d’actes delegats a partir de 2025 i, per a 2027, tots els productes de tèxtils del mercat de la UE hauran de complir-los plenament. A més, en 2027 serà obligatori disposar de passaports digitals de producte (DPP) que proporcionin informació exhaustiva sobre sostenibilitat.
Encara que els cicles de desenvolupament de les empreses de tèxtils són relativament curts, no cal exagerar l’esforç que suposa introduir els canvis necessaris. Tant els proveïdors de roba com les marques han de prendre mesures immediates per a evitar riscos d’incompliment i garantir una transició sense problemes.
Quins són els principals requisits dels informes ESPR per a les marques de roba?
En virtut del ESPR, les marques de roba estan subjectes a estrictes requisits de divulgació dissenyats per a augmentar la transparència i la responsabilitat. Una de les principals obligacions és el subministrament d’informació detallada sobre els productes a través de passaports digitals de productes (DPP). Aquests passaports han d’incloure dades sobre la petjada mediambiental, la durabilitat, la reparabilidad i la reciclabilitat de cada producte, així com la presència de qualsevol substància preocupant.
Les marques també estan obligades a informar sobre el seu compliment dels criteris específics d’ecodisseny establerts pel Reglament. Això inclou documentar l’ús de materials sostenibles, el compliment de les normes d’eficiència dels recursos i les mesures adoptades per a ampliar el cicle de vida dels productes. També s’espera que les empreses hagin de proporcionar àmplia informació sobre la cadena de subministrament, la qual cosa històricament ha suposat un repte per al sector.
Finalment, les empreses també han de garantir la disponibilitat d’informació sobre el final de la vida útil, facilitant la correcta eliminació, reciclatge o reutilització dels productes. Això inclou proporcionar als consumidors detalls sobre sistemes de devolució, serveis de reparació i opcions de reciclatge.
Si bé encara s’estan ultimant els detalls dels requisits d’assaig i comunicació, sobretot pel que fa a les substàncies químiques perilloses i la durabilitat, s’espera que s’ajustin a la normativa vigent i futura de la UE.
Com afectarà el ESPR a les marques de roba?
El ESPR tindrà un profund impacte en les marques de roba, impulsant canvis significatius en el disseny de productes, la fabricació i les estratègies empresarials en general.
Un dels efectes més immediats serà la necessitat d’integrar la sostenibilitat en el nucli del desenvolupament de productes. Les marques hauran de centrar-se en crear productes duradors, reparables i reciclables, la qual cosa pot requerir invertir en noves tecnologies, materials i pràctiques de disseny.
Uns requisits més estrictes de gestió de la cadena de subministrament podrien donar lloc a rigorosos processos d’auditoria i supervisió. És probable que això augmenti els costos operatius a curt termini, però el seu objectiu és millorar l’eficiència dels recursos i reduir els residus a llarg termini.
La introducció dels passaports digitals de productes també exigirà un enfocament més transparent de la participació dels consumidors. Les marques hauran de proporcionar informació exhaustiva sobre els atributs de sostenibilitat dels seus productes, la qual cosa podria millorar la reputació de la marca i la confiança dels consumidors. No obstant això, l’incompliment d’aquests requisits de transparència podria implicar sancions reglamentàries i danyar la imatge de l’empresa.
Finalment, el ESPR inclou disposicions per a prohibir la destrucció de productes tèxtils no venuts. La prohibició afecta als productes que no s’han venut (com a excedents, existències mortes i productes retornats pels consumidors) i limita la capacitat de les empreses per a destruir peces de vestir i accessoris.
En resum, encara que el ESPR presenta desafiaments, també obre la porta a oportunitats significatives per a la innovació i el lideratge en el sector tèxtil i de la moda.
Com poden preparar-se les marques de roba per al ESPR?
Per a preparar-se per al ESPR, les marques de roba han de començar per realitzar una avaluació exhaustiva de les seves pràctiques actuals i identificar les àrees que necessiten millores per a complir els nous requisits. Això inclou l’avaluació de la sostenibilitat dels seus materials, processos de disseny i operacions de la cadena de subministrament. Les marques han de centrar-se en integrar en els seus processos de desenvolupament de productes els principis d’ecodisseny que la Comissió Europea considera prioritaris per al sector, com la durabilitat, la capacitat de reparació i la reciclabilitat.
Invertir en recerca i desenvolupament és crucial per a innovar i adoptar nous materials i tecnologies sostenibles. Les marques han de col·laborar amb els proveïdors i altres parts interessades per a garantir la disponibilitat de materials més sostenibles i millorar el rendiment general i la transparència de les seves cadenes de subministrament. A més, les marques han de preparar-se per a la implantació dels Passaports Digitals de Producte, que probablement requeriran canvis en la gestió de dades, així com la creació de nous processos.
Formar i educar als equips interns en els requisits normatius i les pràctiques de sostenibilitat no sols serà vital per a garantir l’èxit de la implantació, sinó també per a fomentar una cultura corporativa alineada amb aquests valors. Això permetrà a les marques no sols complir amb les regulacions, sinó també anticipar-se a futures exigències i aprofitar noves oportunitats de mercat, reforçant així la seva competitivitat i reputació en el sector.
Com pot ajudar Anthesis
Els nostres experts tenen un profund coneixement del sector tèxtil i de la moda i poden ajudar les empreses a navegar pel complex panorama normatiu. Ajudem a desenvolupar i aplicar estratègies que millorin el rendiment sostenible de tota la cartera de productes de la seva organització, al mateix temps que s’aconsegueixen els objectius empresarials i es compleixen les pròximes normatives.
Hi ha molt a tenir en compte a l’hora de planificar el compliment del ESPR, a més d’altres normatives vigents i futures que afecten les empreses del sector tèxtil. La col·laboració amb consultors de sostenibilitat i organitzacions del sector pot proporcionar informació valuosa i estratègies pràctiques per al compliment. En avançar-se als terminis de compliment del ESPR, les marques de roba no sols poden limitar els riscos, sinó també mitigar els costos i posicionar-se com a líders en sostenibilitat dins de la indústria.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.