L'impacte de les espècies invasores

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

Quantes espècies invasores hi ha?

Vespa asiàtica, coipú, tortuga de Florida, cranc de riu americà, cotorra argentina, miraguano, ailante. Coneixes aquestes espècies? Són només unes poques de les més de 170 espècies exòtiques invasores que existeixen a Catalunya. Pots trobar més informació sobre aquestes espècies, on trobar-les a Catalunya i els seus impactes al projecte Exocat.

Les espècies exòtiques invasores (que no són totes les exòtiques que consti) són un dels problemes més grans per a la biodiversitat que tenim actualment. Moltes d’aquestes espècies introduïdes no tenen competidors al nou entorn on habiten i l’alteren completament. A més, poden causar importants danys econòmics i sanitaris.

A principis de setembre va sortir un informe de l’IPBES (Panel Intergovernamental Cientificonormatiu sobre Diversitat Biològica) on s’alertava de l‘amenaça que suposen les espècies invasores.  L’informe, elaborat per 86 experts de 49 països, exposa que l’ésser humà ha introduït més de 37.000 espècies exòtiques a tot el món i, d’aquestes, més de 3.500 es poden considerar invasores, causant danys a la natura, persones i la qualitat de vida

Per entendre en profunditat l’informe, que podeu trobar sencer en aquest enllaç, farem un repàs dels principals punts.

Paper a l’extinció d’espècies

Les espècies invasores es consideren una de les cinc causes principals de la pèrdua de biodiversitat, juntament amb la contaminació, els canvis en l’ús de la terra i el mar, el comerç i l’explotació d’espècies i el canvi climàtic.

Els impactes que tenen les invasores, esmentats breument més amunt, són:

• Els canvis que provoquen als ecosistemes, impedint o dificultant la supervivència en les espècies natives.
• Depredació i herbívoria, reduint les poblacions de les preses, incapaços de fer front a la nova amenaça.
• Competència pels mateixos recursos o nínxols ecològics de manera que les espècies natives es queden sense menjar o sense lloc on viure.

Un dels punts en què es noten més clarament aquests efectes és a les illes, on serps, rates, gats i altres espècies invasores han fet desaparèixer gran nombre d’ocells, amfibis, rèptils i mamífers.

Cost econòmic i social

Però els danys a la biodiversitat no són els únics que provoquen les espècies exòtiques. Es calcula que el cost econòmic d’aquestes espècies, el 2019, va ser de més de 423 milions de dòlars, mentre que més d’un 80% dels impactes que provoquen són negatius per a la qualitat de vida i els serveis que ofereix la natura a les persones.

Els efectes que aquestes espècies poden tenir per a l’ésser humà estan vinculats a la seguretat alimentària, la qualitat de l’aigua, la salut i, fins i tot, la identitat cultural. I els que més ho pateixen són les poblacions indígenes, ja que són les comunitats que estan més en contacte amb la natura.

Com a exemple d’algun d’aquests impactes, al territori espanyol tenim el mosquit tigre, que pot transmetre malalties tropicals com la chikungunya, o la vespa asiàtica, que ataca els ruscs i provoca pèrdues econòmiques al sector abellaire.

Gestió d’espècies invasores

L’eradicació i el control de les espècies invasores és un dels objectius definits a la COP15 sobre biodiversitat de Kunmig-Montreal, cosa que implica els governs a complir l’objectiu definit en el Marc Global de Biodiversitat signat.

Per això, la gestió de les espècies invasores és clau per reduir el dany que causen. Tot i això, cal tenir en compte que són les activitats humanes les que han permès el moviment d’aquestes espècies i els animals, plantes i fongs no tenen la culpa d’estar en un lloc on no els correspon.

Quan una espècie invasora s’ha establert en un entorn, cal establir un pla d’eradicació, si és possible, per eliminar-la. Si no és possible, cal gestionar les vostres poblacions per minimitzar l’impacte.

Tot i això, la millor solució és prevenir la seva arribada i detectar ràpidament la seva presència abans que s’estableixin. L’informe de l’IPBES exposa que les estratègies de prevenció i preparació són les més eficaces a nivell de cost i dels resultats per gestionar el risc que suposen les invasores.

A més, argumenta que una governança integral, combinant esforços a diferents nivells, és la manera més adequada per actuar contra aquesta amenaça. Els treballs a nivell local, nacional i regional, així com la col·laboració entre sectors, poden assolir resultats positius i que es compleixi l’objectiu 6 del Marc Global de Biodiversitat.