L’educació, al nostre cor des dels orígens

“L’educació, per tal que sigui útil, no hauria d’allunyar les persones de la terra, sinó ensenyar a respectar-la”. Aquesta frase va ser dita per Wangari Maathai, biòloga, ecologista, premi Nobel de la Pau i ideòloga de la gran muralla verda africana.

La cita de la doctora Maathai, la primera doctora en biologia d’Àfrica, mostra clarament la importància que té l’educació per a la societat i per fomentar l’esperit ambientalista i de protecció i respecte per la natura.

Avui dia no hi ha dubtes que l’educació és una eina indispensable per al futur de qualsevol país i per aconseguir que la ciutadania creixi amb sentit crític i uns valors de respecte cap a l’entorn. Aquesta és una afirmació que a Anthesis, des dels seus orígens com Lavola fa més de 40 anys, portem gravada ben endins.

Una escola de natura per a mestres

Lavola, actual Anthesis, va néixer al 1981 a Sant Andreu de La Vola (Osona) organitzant una Escola de natura per a mestres al nucli de Llombregueres de Baix, conjuntament amb l’Escola d’Estiu de la Vall del Ges. Aquesta escola tenia com a objectiu ensenyar als mestres dels centres educatius propers l’entorn natural per tal que poguessin traslladar aquest coneixement al seu alumnat i fomentar el respecte cap al medi ambient.

Des de llavors, ha anat creixent, ampliant els seus serveis, abastant la sostenibilitat des de tots els aspectes, però sense mai deixar de tenir l’educació al seu cor, al nucli de l’organització. Per aquest motiu, els serveis educatius sempre han sigut un dels punts forts de l’empresa i han treballat per fomentar l’educació per al medi ambient i la sostenibilitat, adaptant-se als coneixements i als reptes de cada moment.

Durant els més de quaranta anys, han sigut molt els projectes educatius realitzats a la casa i nombrosos els clients amb els quals s’hi ha anat treballant. Un dels més emblemàtics, i que ha acompanyat l’entitat des de quasi els inicis és la Diputació de Barcelona, amb projectes com el programa “Coneguem els nostres parcs”.

L’evolució de l’educació ambiental

L’educació ha canviat molt des de 1981 fins ara, sobretot en el cas de l’educació ambiental. Els passos de gegant que ha fet fins a convertir-se en un pilar de la sostenibilitat són molt meritoris i no es poden entendre sense la Carta de Belgrad, resultat del Seminari Internacional d’Educació Ambiental celebrat a la ciutat sèrbia l’any 1975.

Les declaracions que es van posar sobre paper a la Carta de Belgrad van trigar uns anys en refermar-se, ja que van haver de passar uns anys fins que no es va començar a prendre la natura de forma seriosa a nivell institucional: el 1982, les Nacions Unides van redactar la “Carta Mundial de la Natura”, i el 1992 va tenir lloc la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, quan es va aprovar l’Agenda 21 sobre el desenvolupament sostenible.

Però des de llavors han anat guanyant un terreny cada cop més rellevant tant als plans educatius com a la societat. Nombrosos treballs defensen el paper de l’educació ambiental per a tots els sectors: l’Informe Delors de 1996, l’informe “Replantejar l’educació: Cap a un bé comú mundial?” de l’UNESCO al 2015 o l’informe “Estat del món” de Worldwatch de 2017.

El paper de l’educació ambiental a Anthesis

Marta Lacruz, Directora Executiva d’Educació d’Anthesis Espanya, ha liderat els equips d’educació durant més de 20 anys i la seva experiència li ha permès adquirir un profund coneixement sobre l’educació ambiental. Per a la Marta, l’objectiu de l’educació ambiental és capacitar als ciutadans a emprendre accions de manera informada i conscient de les conseqüències que tenen sobre l’entorn i les persones, i fer-ho de forma responsable i consensuada amb els altres.

Un altre aspecte que destaca és l’ample abast que pot tenir l’educació ambiental, més enllà del públic escolar, que és el primer que ens ve al cap perquè és un públic captiu i està ben identificat. “S’hauria d’ambientalitzar tot tipus d’educació, és a dir, que el valor ambiental estigui inclòs a tot el currículum educatiu i a totes les formes d’aprenentatge (sigui en la formació reglada, continua, la no formal, in company, etc”.

Aquest camp d’actuació tan ample que pot tenir l’educació ha permès a Anthesis ampliar els espais on implementar projectes educatius, incloent-hi empreses i organitzacions per tal que arribin a tots els agents de la societat.

Al cap i a la fi, com menciona Lacruz: “A Anthesis tenim l’educació ambiental integrada, ja que pel nostre model de negoci comuniquem a la societat algunes de les solucions que realitzem. Però, a més, ensenyem l’Ecoedifici a grups escolars i els transmetem les nostres solucions, en què estan basades i perquè responen a unes necessitats concretes. Aquestes actuacions mostren de forma molt concreta i tangible la corresponsabilitat en l’educació, necessària quan es creu en ella com a bé comú”.

Queda clar que l’educació és una eina vital per a la sostenibilitat i per a la societat. I a Anthesis hem integrat l’educació al mateix ADN de l’empresa com a llegat dels nostres orígens fa 40 anys. Un llegat visible en tots els serveis i projectes que duem a terme amb l’objectiu de contribuir a un món més respectuós amb la natura i el medi ambient.