Com aborda el sector públic la CSRD?

Les organitzacions del sector públic no estan obligades a complir amb la CSRD

La importància d’abordar el reporting en sostenibilitat és cada vegada més imperant. L’aparició de lleis i regulacions, com la Directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat (CSRD), juntament amb els projectes de norma associats (com les Normes Europees d’Informació sobre sostenibilitat (NEIS), ha intensificat els requisits de transparència en la divulgació d’informació relacionada amb la sostenibilitat.

Actualment, les organitzacions del sector públic no estan obligades a complir amb la CSRD, tot i que en molts casos això dependrà de la seva forma jurídica. Algunes entitats sí que poden estar subjectes a aquesta obligació. Així i tot, fer els primers passos en aquesta direcció (publicant la seva memòria de sostenibilitat, per exemple) encara que no en tinguin obligació, pot posicionar-les com a líders en matèria de sostenibilitat i reforçar la confiança del públic i els seus grups d’interès.

Per entendre com estan abordant algunes organitzacions del sector públic la nova directiva CSRD i els seus requisits normatius, hem parlat amb els responsables de sostenibilitat de dues grans organitzacions públiques de Catalunya que ja han començat a liderar el procés: Antonio García Leyva, Responsable de Responsabilitat Social de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Cristina Garcia de Mateo, Cap de Sostenibilitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Reptes del sector públic i la CSRD

El principal desafiament al qual s’han d’enfrontar moltes de les organitzacions del sector públic, ja siguin del sector públic com del privat, és la recopilació de dades, i en especial, les relatives a la cadena de subministrament.

Des de la CCMA, la seva cap de sostenibilitat exposa que el gran repte que se’ls planteja és “la recopilació de dades addicionals que ens calen i l’estudi dels diversos escenaris per a la identificació dels impactes, riscos i oportunitats (IRO’s), ja no tant de la nostra pròpia activitat, com de les fases anteriors i posteriors de la nostra cadena de valor. Molts dels nostres proveïdors de serveis relacionats amb la producció audiovisual, són PIMES que no gestionen dades de sostenibilitat i no ens podran proporcionar les dades amb facilitat.”

Aquest procés de recopilació de dades representa un pas crític per poder complir amb els requisits que estableix la CSRD, i al mateix temps, esdevé un element clau per poder avaluar i millorar el rendiment sostenible de les organitzacions.

Un altre tema que cal tenir en compte és la no obligatorietat del reporting per a moltes organitzacions del sector públic, com és el cas de FGC. Amb el temps, aquest factor pot actuar de fre a l’hora de posar en marxa accions efectives que permetin fer els primers passos en reporting de sostenibilitat.

Cal actuar abans d’haver de reaccionar. Així ho ha encarat la FCG, que l’any 2019 ja va establir aquest compromís en el marc de l’Agenda Estratègia 10/30 de l’organització, en paraules del seu Responsable de Responsabilitat Social, Antonio García Levya “FGC se situarà com a exemple de bones pràctiques en l’assegurament d’un nivell avançat d’auditoria similar a la informació financera per a la informació no financera que es divulga als informes anuals de responsabilitat social.”

Aquelles empreses del sector públic que es comprometin ara, i ja estableixin una estratègia clara per enfocar el reporting, ho tindran més fàcil per avançar-se a futurs requisits normatius.

Com està abordant el sector públic els requisits de la CSRD?

Tant la CCMA com FGC han començat amb una anàlisi de doble materialitat, un procés per determinar els temes materials (o d’importància relativa, segons la CSRD) des de dos punts de vista: els temes que afecten o poden afectar la creació de valor d’una organització (materialitat financera) i els temes que impacten o poden impactar sobre les persones i el medi ambient (materialitat d’impacte) pel desenvolupament de la seva activitat.

Per a la CCMA, aquesta anàlisi “ens ha de permetre identificar els temes d’importància relativa que interpel·len a la nostra organització. Un cop identificats haurem de valorar com els estem gestionant i identificar oportunitats de millora per avançar en la seva gestió i poder informar els nostres grups d’interès de com ho fem, a través de la memòria” declara Garcia de Mateo.

De forma similar, FGC està desenvolupant una anàlisi de doble materialitat “per identificar i prioritzar els temes ambientals, socials i de governança més rellevants per FGC i pels seus grups d’interès, des d’una perspectiva financera i d’impacte” segons ens explica García Levya.

A més a més, García Levya declara que FGC treballa per “incrementar progressivament els sistemes de gestió de control de la informació de sostenibilitat i, per tant, incrementar el nivell d’assegurament. Fa quatre anys vam començar a verificar amb un tercer independent una part de la informació amb un nivell d’assegurament limitat. L’any passat ja van verificar una part de la informació de l’Informe integrat de gestió anual amb nivell d’assegurament raonable, i la resta amb nivell limitat. En els pròxims anys continuarem incrementant l’assegurament raonable per passar d’un 20% dels indicadors de l’informe integrat de gestió anual de 2023 al 60% en el de 2025.”

De cara al futur, la CCMA també continuarà treballant i segons Garcia de Mateo “ara que ja estem preparant l’EINF del 2023, aprofitarem per fer una anàlisi GAP (amb relació a la CSRD i les Normes Europees d’Informació sobre Sostenibilitat (NEIS)) per identificar aquelles dades de les quals ja disposem, però sobretot les que ara no estem reportant per veure com les estem gestionant i si tenim capacitat de recopilar-les.”

Oportunitats de la CSRD

Tot i l’augment dels requisits, l’elaboració d’informes de sostenibilitat pot ser un esforç addicional per l’empresa, tant del sector públic com del privat, però es veu recompensat per la demostració d’una major transparència, millora reputacional i augment de la confiança del públic i dels grups d’interès. A més, uns informes transparents poden ajudar a promoure la comprensió i la conscienciació sobre les qüestions de sostenibilitat.

En el cas de la CCMA, l’organització prèviament a la CSRD ja tenia en compte criteris de sostenibilitat en els tres àmbits ASG (Ambiental, Social i de Governança). Però Garcia de Mateo assegura que “la nova directiva és una oportunitat de millora en la gestió d’aquests temes perquè ens ajudarà a centrar l’estructura de comandament de l’organització amb la consecució d’aquests objectius ASG.”

A més a més, “l’oportunitat immediata que podem identificar, des del punt de vista del negoci d’oferir continguts al públic, és la creació de més programació vinculada amb temes de sostenibilitat per sensibilitzar i que despertin interès a l’audiència. Disposem d’un altaveu per la ciutadania i el seguirem aprofitant per difondre continguts de sostenibilitat.”

L’impuls de la CSRD, i per tant l’exercici de transparència que planteja, també és una oportunitat per consolidar la bona reputació i la credibilitat. Tal com afirma García Leyva, “Disposar d’un marc legal ens aporta un benefici molt clar per generar credibilitat entre els nostres grups d’interès i per millorar l’eficiència al disposar d’eines per generar una informació de qualitat, precisa, equilibrada, fiable i comparable.”

L’elaboració d’informes de sostenibilitat representa tant un repte com una oportunitat per a les organitzacions públiques. A través d’informes transparents i eficaços, les empreses poden mostrar el seu paper i la seva responsabilitat en matèria de sostenibilitat, reforçant així la confiança dels seus grups d’interès. Per tant, les organitzacions públiques han de considerar aquesta normativa no només com un (futur) requisit normatiu, sinó també com una oportunitat per millorar els seus resultats en matèria de sostenibilitat i liderar l’esforç en vers una societat més justa i sostenible.